Laia Ateca ho ha tornat a fer. El 17 de gener Sirat es va endur el premi EFA del cine europeu a la millor direcció d'art, el 9 de febrer va repetir als Gaudí, i ahir, que lluitava no només contra les rivals –El cautivo, Los tigres, Maspalomas i La cena– sinó contra la història, es va embutxacar el Goya. Tan sols una dona -Ana Alvargonzález per Pa negre (2011)- s’havia endut fins ahir el Cabezón, nom oficiós del trofeo -un bust en bronze del pintor aragonés- en els 40 anys d’història dels premis de l’Acadèmia espanyola del cine. Aquesta és la dimensió exacta del que va aconseguir ahir Areca a Barcelona. I això que en la prèvia dels Goya no es feia gaires esperances: "Cada acadèmia i cada jurat és diferent, amb les seves manies, les seves fílies i les seves fòbies. El que ha agradat a Berlín no té per què agradar a Barcelona, i el que han votat els acadèmics catalans pot no coincidir amb els gustos dels de la resta d'Espanya".
Ateca temia especialment El cautivo, el drama cervantí d'Alejandro Amenábar, perquè els acadèmics, diu, "valoren aquesta direcció d'art més intervencionista a què obliga una pel·lícula d'època; en les ambientades en l'actualitat la feina del director d'art és precisament que no es noti la seva mà, que tot sigui com més natural millor". El temor era infundat, com s’ha vist, i la próxima cita de Sirat, la campanada dirigida pel gallec Oliver Laxe, és el 15 de març a Hollywood, on Sirat competeix en les categories de millor pel·lícula estrangera -les rivals seran la brasilera The Secret Agent, la francesa It Was Just an Accident, la noruega Sentimental Value, i la tunisiana The Voice of Hind Rajab- i millor so.
A banda de la Direcció artística, Sirat es va endur ahir altres cinc premis als Goya, tots en categories tècniques: Música original (Kangding Ray), Direcció de producció (Oriol Maymó), Fotografia (Mauro Herce), Muntatge (Cristóbal Fernández) i So (Amanda Villavieja, Laia Casanovas i Yasmina Praderas).
La gran triomfadora dels premis de l’Acadèmia va ser, però, Los Domingos, el drama dirigit per Alauda Ruiz de Azúa sobre el conflicte familiar provocat per l’anunci d’una menor de convertir-se en monja de clausura, amb cinc dels tretze premis als quals optava: Millor Pel·lícula, Direcció i Guió Original (Ruiz de Azúa), Actriu protagonista (Patricia López Arnaiz) i Actriu de repartiment (Nagore Aranburu). La directora basca va recordar, a més, que en els 40 anys d’història dels premis només tres dones —Isabel Coixet, Pilar Miró i Icíar Bollaín— havien guanyat el Goya a millor direcció.
Eva Libertad va obtenir el Goya a Millor Direcció Novell per Sorda. La pel·lícula, que aspirava a set nominacions, va aconseguir tres estatuetes: Álvaro Cervantes (millor actor de repartiment) i Miriam Garlo (actriu revelació). La cena, que partia amb vuit nominacions, en va obtenir dues: Joaquín Oristrell, Manuel Gómez Pereira i Yolanda García Serrano (millor guió adaptat), i Helena Sanchís (millor disseny de vestuari). Maspalomas, dirigida per José María Goenaga i Aitor Arregui, es va endur el Goya a millor actor protagonista (José Ramón Soroiz).
Tardes de soledad, d’Albert Serra, va aconseguir el premi a millor documental; Flores para Antonio, dirigida per Elena Molina i Isaki Lacuesta, es va endur el Goya a millor cançó original (Alba Flores i Sílvia Pérez Cruz) i també es van colar al palmarès Ana López-Puigcerver i Belén López-Puigcerver i Nacho Díaz (millor maquillatge i perruqueria per El cautivo), Paula Gallifa i Ana Rubio a millors efectes especials per Los Tigres; i Antonio Fernández Gabarre, millor actor revelació per Ciudad sin sueño.
La llista de guardonats es va completar amb l’argentina Belén, millor pel·lícula iberoamericana; la producció noruega Valor sentimental, millor pel·lícula europea; Decorado, millor pel·lícula d’animació; Ángulo muerto, millor curt de ficció; El Santo, millor curt documental, i Gilbert, millor curtmetratge d’animació.
