Mentre una tarda de primavera passejava el cotxet on dormia el Quim, el fill petit, en Tony Lara va ensopegar amb una, per a ell, curiosa escena: gent netejant els passos de la processó de Divendres Sant. "Això té una foto!", es va dir. Pura deformació professional. Avui, en Quim ja està a les portes de la universitat i el seu pare ha convertit en un llibre i una exposició –presenta dijous, al centre cívic El Passeig– aquella foto inicial, que s'acabaria convertint en una desena de pasqües infiltrat entre les bambolines de la processó. Cosa de quatre mil imatges captades de les quals va anar fent el buidatge fins a quedar-se en les 134 que integren Passos previs. 
Tot plegat, doncs, "va sortir de la casualitat i va continuar per la curiositat", la de veure què hi ha darrere  d'un esdeveniment que Lara viu des de petit, "i aleshores confesso que em feia por". Com a fotoperiodista havia cobert la processó, "amb les quatre fotos de rigor". Allò de veure els confrares plomall en mà, xerrant i rient, a ple dia, el va cridar molt l'atenció. "Era un espectacle, la part desconeguda d'allò que coneixem tots". Així que va tornar a casa, va agafar la càmera i va tirar tres o quatre fotos. Fins a l'any següent. "Hi vaig anar de bon matí, mentre anaven a buscar els passos al seminari; els vaig preguntar si podia anar fent fotos". Ja la primera sessió va ser una descoberta per a ell, "com entrar en una caixa del temps, amb totes les imatges allà, que anaven destapant". Cada dia li interessava més, "amb aquella part documental i la de visió personal; a part que m'encanta entrar entre bambolines, veure tots els preparatius, la gent com hi treballa..." I així van començar a aparèixer aquestes imatges, les de les escultures cobertes per plàstics, que remeten fàcilment a una pintura expressionista. D'altres remeten a cert costumisme –els confrares mirant-se des de fora l'Oriente–, un punt d'estètica neorealista, molts punts d'humor i ironia desfilen per Passos previs. El cas, i Lara ho aconsegueix, és que les fotografies siguin diverses i alhora no perdin la coherència. "Però aquí no hi ha res d'artifici, cap tractament", adverteix el fotoperiodista. En un moment en què ens submergim en un món d'imatges  generades per IA, ell advoca per aquest treball artesanal, per l'empremta que ha de deixar la vida real per a la memòria. 
No hi va haver reticències, per allò de revelar la màgia? "No, el que sí em va passar és que dubtaven de l'interès que això tingués, s'oferien per vestir-se i col·locar-se per a la foto". Naturalment, res més lluny del que volia Lara. Al final es van acostumar a aquell objectiu que es va infiltrar en les Setmanes Santes d'una dècada. Un més, "i mira que era complicat, per exemple al magatzem que tenen els armats, tan petit per encabir-nos a tots, però tan organitzat".
Entrar a la cuina, i també com a periodista ho ha aplicat, li permet "fer aquesta altra foto que tu no faràs amb el teu mòbil; perquè si tu pots fer la mateixa foto que jo... el problema és meu". És això el que persegueix a Passos previs: "Tots expliquem la mateixa història, però és important que cadascú l'expliqui a la seva manera".
Carles Gascón posa al llibre la pinzellada històrica necessària. L'altre pròleg el signa un company d'ofici, Tino Soriano. "Jo el seguia i li vaig enviar el treball, només perquè em fes el comentari; però que m'hagi escrit el pròleg, és una gran satisfacció per a mi". La presentació, dijous, a les set de la tarda, al centre cívic, on la mostra serà visitable fins a l'11 d'abril.