Un programa molt ampliat (suma una vintena d’activitats) i unes dates lleugerament tardanes (entre el 18 de setembre i el 4 de novembre) són les novetats de les segones Jornades de Bruixeria d’Andorra, organitzades pel Comú de Sant Julià de Lòria, una trobada que, més enllà de l’interès generat entre el públic, fructifica també en el rodatge d’un curtmetratge, El mal donat, que dirigiran Hèctor Mas i Alfons Casal. “De seguida que es va acabar la primera edició ja teníem la voluntat de fer-ne la segona, vista la bona acollida del públic”, recordava ahir la cònsol menor laurediana, Mireia Codina, en la presentació del nou programa. Amb tres eixos, detallava: el bloc literari i acadèmic; l’apartat popular i lúdic, vinculat a la vila medieval, i el cinematogràfic i expositiu, que coincidirà, també, amb la setmana dedicada a la gent gran de la parròquia.
En l’apartat acadèmic, destaca la presència de Joan de Déu Prats, autor de El gran llibre de les bruixes catalanes; Daniel Rangil, que va escriure Mitologia dels Països Catalans, i la il·lustradora Laia Baldevey. Protagonitzaran la segona de les taules rodones, el dimarts 19 de setembre, amb l’historiador i editor Oliver Vergés com a moderador. El dia anterior, el també historiador Pau Castell haurà donat el tret de sortida, amb una conferència sobre la cacera de bruixes a Andorra. Després, la navarresa Amaia Nausia detallarà els mites i realitats de la persecució que es va dur a terme en aquell territori. Cristina Yáñez actuarà com a moderadora.
Entre el dimecres 20 de setembre i el 2 de novembre es podrà participar en l’experiència El retorno de la Bruja: diario de transformación, orquestrada i interpretada per l’actriu Maider Galarza. Un projecte cultural que es bastirà des d’Andorra però que després circularà per Europa, una manera d’incidir en la promoció de la laurediana com a parròquia cultural, destacava la cap del departament de Turisme, Canòlich Ribot.
Tornant a les activitats diàries, el 20 de setembre Canòlich Álvarez Puig i Joan Vallès dirigiran una xerrada i taller (degustació inclosa) de remeis tradicionals fets amb herbes, Etnobotànica d’Andorra. Una activitat programada a “demanda popular”, apuntava Ribot. De fet, insistia Codina, en aquesta segona edició s’ha escoltat la veu del públic, tant a l’hora de confegir el cartell com en aspectes com ara les dates mateixes de les jornades. Que coincidissin amb la Vila Medieval també va ser un punt a favor del canvi, puntualitzava la cònsol menor.
Abans miràvem la lluna per tot, una mostra que es va presentar a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu la passada primavera, protagonitzarà l’apartat expositiu. Reivindica la influència de la meteorologia en la vida quotidiana del Pirineu als segles XIX i XX i és el resultat d’una recerca bibliogràfica, documental i oral que recull testimonis, històries i relats que tenen com a base la relació de la meteorologia amb les formes de vida local. La lluna, els estels i tots els fenòmens relacionats amb el cel, la nit i la meteorologia han estat i continuen presents en la cultura i les formes de vida del Pirineu.
La fira esotèrica, una passejada sota el títol Nit de bruixes i llegendes, de la mà d’Assumpta Mercader, o les projeccions de les pel·lícules Vredens Dag, Las brujas i La muerte os sienta tan bien, completen les propostes.
