El curt, que es presenta avui a Amsterdam, encadena quatre festivals qualificadors per a l’Oscar del fantàstic.

Primer va ser Sitges, la mare de tots els festivals de gènere. Li va seguir l’Abertoir, a la localitat gal·lesa d’Aberystwyth. Avui toca l’Imagine d’Amsterdam, i el 26 d’abril, la ciutat estona d’Haapsalu. Què tenen en comú aquests quatre festivals? Doncs que a tots quatre concorre Le Blizzard, el segon curt d’Álvaro Rodríguez Areny, i que tots quatre són el que tècnicament es coneix com a qualificadors per als Méliès de Plata, els Oscar del fantàstic europeu. Per entendre’ns: els guanyadors dels festivals “qualificadors” –una dotzena: la crema del gènere– s’embutxaquen un Méliès de Plata i opten automàticament al Méliès d’Or, que distingeix el millor llarg i el millor curt del fantàstic europeu de l’any. I els Méliès d’Or s’entregaran aquest any a Sitges, ciutat fetitxe per al director encampadà.

Doncs aquesta, la Champions del fantàstic continental, és exactament la lliga que juga Le Blizzard. A Sitges i a Aberystwyth va sortir llufa, és veritat, però ho tornarà a intentar aquest migdia a The Eye, el futurista auditori d’Amsterdam on es projecten les pelis que concorren a l’Imagine. Areny assistirà excepcionalment al passi d’avui. I no ho diu, però té la legítima esperança que aquesta vegada sí que tocarà metall: “Només que et seleccionin en un festival d’aquest nivell ja és extremadament difícil i extremadament satisfactori. Imagina’t que ens hagin seleccionat quatre festivals! Això vol dir que quatre comitès de selecció diferents han vist alguna cosa interessant a Le Blizzard, que la flauta no va sonar una vegada per casualitat”. Ara sembla fàcil, però no és ben bé així: “Pensa que només un altre curt europeu, que nosaltres sapiguem, ha tingut tantes seleccions per a un qualificador com Le Blizzard. Estem competint contra les millors pel·lícules europees de l’any, que habitualment són les millors del món, en aquest gènere”.

L’Imagine serà el tercer qualificador. I el veredicte el sabrem el cap de setmana que ve. Després vindrà Haapsalu, el quart: “Sembla que ho tenim cada vegada més a la vora, però això mai no se sap com va: n’hi ha que amb una sola nominació ja guanyen el Méliès; nosaltres anem per la quarta. Però no és una qüestió ni de sort ni de número: competim amb un producte homologable i que té tantes possibilitats com el que més. I després de quatre nominacions al Méliès, podem dir sense por d’exagerar que Le Blizzard és ja una de les referències del curs”. I després d’Haapsalu, el Fant de Bilbao, la primera setmana de maig, on Areny també té previst assistir a la projecció. No és Sitges ni és un qualificador, d’acord, però està immediatament per sota del festival català en el circuit peninsular, a la secció oficial només hi competeixen deu curts, deu, i –per fer-nos-en una idea– aquesta edició el premi d’honor recaurà en Juan Antonio Bayona. No es moquen amb mitja màniga, els bascos.

Amb Haapsalu i el Fant, en fi, Le Blizzard ja frega les 35 seleccions des que es va estrenar al setembre a Illa Carlemany. De moment, ha recollit dos premis, la Menció especial al Maniatic de Manises, i el del Jurat al Nox Films Fest de Salto (Uruguai). Encara li queda corda festivalera: com a mínim, fins a la tardor, i amb alguna bomba transatlàntica que el director s’ha de callar per exigències del guió. Però estiguin atents. I si per alguna d’aquelles caramboles tenen l’oportunitat de (re)veure Le Blizzard, no s’ho pensin dues vegades: es faran un favor.