Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, fotografia, Retrats Músics Andorra, Piaf, Aguareles, Viella, Esteve, Escrihuela, Bellera, Persefone, exposició
Andorra, fotografia, Retrats Músics Andorra, Piaf, Aguareles, Viella, Esteve, Escrihuela, Bellera, Persefone, exposició

Les 66 cares de la música AND


Escrit per: 
A. Luengo / Aguareles posa a la Riberaygua amb una de les fotografies d’‘Expressió-Impressió’, al·legat antimasclista que va exposar fa un lustre a la Riberaygua (Foto: BonDia).

Aguareles traça en un insòlit projecte que inclou llibre, exposició i concert un qui és qui dels músics contemporanis.

A Josep Aguareles no se li podrà retreure mai que s’hagi quedat clavat en el que ara es diu, quina cosa tan cursi, zona de confort. Els que hagin seguit la trajectòria del nostre fotògraf d’avui recordaran molt probablement les seves últimes i més aviat excèntriques aparicions: fa un parell de cursos, amb aquella inquietant col·lecció de paisatges desolats i més o menys industrials; o la denúncia fotogràfica del masclisme d’arrel –ehem– heteropatriarcal que va assajar als nus angoixosos d’Expressió-Impressió, per no parlar d’aquell pintoresc atles del toro d’Osborne que va perseguir per les carreteres espanyoles.

Doncs ara hi torna amb Retrats. Músics. Andorra, probablement el seu projecte més arriscat i ambiciós perquè Aguareles s’ha proposat traçar un Qui és Qui de la música del nostre temps i al nostre país en un artefacte que tindrà tres potes: d’una banda, l’exposició reglamentària; de l’altra, un llibre que no en serà tan sols el catàleg sinó que inclourà un –diguem-ne– assaig en què Oriol Vilella repassa la història de la solfa i dels que l’han practicat en aquest racó de món nostre des de l’època que avui pot semblar remota del mestre Roure. I tot plegat culminarà en un concert multitudinari que tindrà lloc el 13 de gener a l’Auditori Nacional amb la participació confirmada –de moment– de la tercera part dels 66 músics que son els autèntics protagonistes d’aquesta història.

Una aventura, ja es veu, inèdita per aquí dalt –l’últim número de Portella proposava un experiment vagament similar amb una revista-disc-concert–, que reprèn en certa manera el fil de Tres visions, quaranta imatges –recordin, a sis mans amb Carles Esteve i Isidre Escorihuela, fa quasi dos decennis– i, molt més pròxim en el temps, les Sessions Piaf, el primer (i únic) intent de deixar testimoni fotogràfic de les tribus urbanes que pul·lulen pels nostres carrers.

Retrats. Músics. Andorra va néixer fa quatre anys. Aguareles ha comptat amb la complicitat de tres exalumnes seus a l’Escola d’art de la capital –Lluís Casahuga, Robert Verdaguer i Jose Otero– i és la primera pota d’un projecte a llarg termini i amb la mateixa vocació d’entomòleg que ja va insinuar a les Sessions Piaf, però ara amb una indissimulada ambició totalitzadora: amb aquest primer capítol Aguareles ha posat l’objectiu en els músics que practiquen a casa nostra. De tots els músics, de tots els estils i de totes les generacions, de seguida ho veurem.

Però si les coses surten com ell espera, seguiran dues entregues en què passarà successivament per l’adreçador artistes i polítics. Si s’ho proposa, a poc a poc i afegint-hi col·lectius –ara els professionals, ara els estudiants, les dones, els comerciants i també, per què no, els diguem-ne obrers– podria arribar un dia a fer com aquells cartògrafs de Borges que van aixecar un formidable mapa a escala 1:1 del seu imperi: “En un altre lloc un projecte com aquest seria inviable; aquí, en canvi, és perfectament factible fer la foto fixa d’un col·lectiu concret en un moment donat”, diu. Però tot això ja ho veurem. De moment, el que tenim és un atles sectorial, el de la música nostrada. Millor dit, dels nostres músics, perquè es tracta exactament d’una col·lecció de 66 retrats, un per cadascun dels artistes que ha posat per a la seva càmera. Amb la voluntat de no oblidar-se’n cap –“Digues-me’n un, el primer que se t’acudeixi, i segur que hi surt”. Per això hi desfilen des de Dolors Bellera, antiga professora de piano a l’Institut de música de la capital –“Per les seves mans han passat unes quantes generacions d’alumnes”– fins als membres de Persefone –que com la resta de les bandes, posen un a un, individualment. I entremig, tots. Però tots... tots, diu amb legítim orgull.

Aguareles els va enviar un breu qüestionari, i a partir de les respostes –manies, dèries, interessos– va aixecar un petit escenari per a cadascun: “Cada fotografia està inspirada en algun detall de la personalitat o de la vida del protagonista. I m’he adaptat a tots ells: per això hi ha fotos que podríem qualificar d’estudi, però també interiors diguem-ne casuals i, és clar, exteriors. Les he editat, perquè avui dia s’ha d’editar tot. Però tot és fotografia directa”. El resultat no l’han vist ni els músics, i serà un secret fins que obri l’exposició –data i lloc per concretar. Però Aguareles no se’n pot estar de dir-ho: “N’estic molt satisfet, per com ha quedat i perquè de projectes com aquest no se’n veuen gaires. I menys, aquí”.

Andorra
fotografia
Retrats Músics Andorra
Piaf
Aguareles
Viella
Esteve
Escrihuela
Bellera
Persefone
exposició
Número de vots: 270
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic