Se’n recorden de Joana Call, la Sucaranya d’Engordany, acusada d’enverinar uns veïns, que va confessar haver-li besat el cul al dimoni, “fent-li homenatge i renegant de Nostre Senyor”, i que va ser condemnada a mort i esquarterada el juny del 1471? La Sucaranya, en fi, forma part del mig centenar de bruixes dels segles XV i XVI censades per l’historiador català Pau Castell gràcies a la beca Cebrià Baraut del 2014, i el mateix Castell n’ha inclòs una representació a Se’n parlave i n’hi havie, exposició itinerant que arrenca el 13 de març a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i que culmina el projecte homònim impulsat per la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida. Se’n parlave i n’hi havie que recull el testimoni que bruixes, fetilleres i metzineres han deixta e la documentació històrica i en la tradició oral del Pirineu. L’Arxiu Nacional hi aporta una col·lecció de facsímils dels processos per bruixeria conservats al fons del Tribunal de Corts. Després d’Àneu l’exposició desfilarà per Solsona, la Conca Dellà, Puigcerdà, Balaguer, Cervera, Tàrrega i Viella, i està previst que el 2020 recali a Andorra.
