Portar una història sobre els mites pirinencs a la Xina o l’Índia i que no sols interessi els espectadors, sinó que connectin amb ells, és un dels mèrits del curt ‘Per bruixa i metzinera’, que es va rodar a Oliana, amb direcció de Marc Camardons, andorrà amb fondes arrels a la localitat alturgellenca. Ara volta per festivals d’arreu del món. 
“Esperàvem que passessin coses, naturalment; però les que estan passant realment compleixen les expectatives més altes, l’opció 1, l’ideal que crèiem impossible”. Marc Camardons acaba de tornar de la Xina de presentar Per bruixa i metzinera, el curtmetratge rodat a Oliana, al Hainan Island International Film Festival. És un dels punts -també és cert que el més allunyat- de l’extens periple que el film està fent per certàmens d’arreu. Les dates per, finalment, veure’l per aquí a prop també comencen a atansar-se: a la primavera ja es podrà presentar a Andorra i començarà a circular per Catalunya. 
El curt està fent un recorregut envejable: l’estrena al mercat espanyol va tenir lloc a la secció oficial de la Seminci de Valladolid, una de les cites emblemàtiques, i en l’àmbit internacional, ja es va explicar, debutava a Cannes, abans de marxar cap a Suècia o Albània, l’Índia, els Estats Units o, com dèiem, l’Índia i la Xina. “Cannes va ser molt espectacular, impressionant, i sembla que podria enfosquir una mica la resta, però déu n’hi do el recorregut que estem fent”, concedeix el director i coguionista d’aquesta història (ficció), que s’endinsa en mites de bruixeria i personatges tan pirinencs com les trementinaires. 
Que la història hagi estat fins a cert punt tan local sembla que no ha afectat les possibilitats d’entesa dels públics d’arreu. “Penses que és fàcil connectar amb el públic occidental, amb el que comparteixes cultura, i resulta que no sols, no: ho acabem de comprovar a Hainan, on parlàvem amb la gent i vèiem que havien entrat perfectament en la història i, a canvi, ens explicaven mitologies diguem-ne que paral·leles”. De fet, reflexiona el jove realitzador -el curt és el treball d’un grup d’alumnes de l’Escac-, “probablement el fet que sigui una història singular, més local, l’està ajudant, perquè penso que ja comencem a estar molt avorrits d’històries globals, cansats de tanta homogeneïtzació”. 
Haver estat seleccionats per a la Seminci és un altre dels fets que ressalta Camardons, “i ser projectats amb els deu millors curts fets a Espanya” durant l’any. Per això, continua, “crec que probablement està jugant a favor del curt que expliqui una cosa tan local i que ho faci en la nostra llengua, amb el nostre accent i els nostres paisatges”.  Si més no, puntualitza, podria ser una de les claus de la bona rebuda entre el públic dels països per on desfila des que es va presentar a la secció La Cinef, a Cannes, dedicada a l’exhibició de talent juvenil. 
A la narració, un guió coescrit amb Rita Acebrón, la imaginació del realitzador va bolcar moltes de les històries i llegendees que des de la infantesa va sentir de boca de les padrines: l’àvia materna és de Casa Nova d’Ogern; la paterna, de cal Tomàs d’Oliana. Aquests relats i la complicitat que l’equip va aconseguir a la localitat, el van ajudar també a configurar aquesta imatge de la matriarca que, puntualitza, potser és una de les que millor va connectar amb l’imaginari d’un públic tan culturalment allunyat com el xinès. 
La història del curtmetratge és la d’una llenyataire, la Cebriana, que es veu aclaparada per una estranya visió, una singular foguera al bosc en plena nit, que s’esvaeix sense deixar-ne cap petja.