Diari digital d'Andorra Bondia
Les falles a la plaça del Consell.
Les falles a la plaça del Consell.

Les falles canten victòria


Escrit per: 
A. Luengo / FOTO: Facundo Santana

“Quines ganes teníem de rodar el foc. Però quines ganes!” Ho resumia el president dels Fallaires de la capital, Santi Sánchez, minuts abans que comencessin a cremar les falles. Feia dos anys, dos, que una cosa així no es veia pels carrers del centre històric. Cortesia de la Covid, ja ho saben. I tota la jornada d’ahir els fallaires –i els que no som fallaires, també– la van passar mirant al cel, intentant intuir si cauria el xàfec de torn. Però no: va sortir cara, i la pluja només va aixafar el repartiment de la flama del Canigó de la tarda a la plaça del Consell. I tampoc gaire, perquè les parròquies van recollir reglamentàriament el seu foc, les fallaires major (Anna Lluch) i menor (Berta Burgos) van prendre possessió del càrrec, la síndica va llegir el Manifest, Meritxell Farrero va rebre l’homenatge dels fallaires en nom i amb motiu del 50è aniversari del Club Pirinenc (en realitat, 51è, però l’any passat tampoc no es va poder celebrar) i Lluch, ara ja amb la capa reglamentària de fallaire major, va agafar dues falles, dues, com manen els usos i costums lauredians, es va plantar al mig de la plaça, les va encendre i apa, que rodi el foc. 

I rodar, i tant que va rodar. Però només ella. Aquest curs els protocols sanitaris han evitat l’espectacle –en ocasions inquietant– de síndics, consellers, cònsols, ministres i similars intentant rodar el foc amb més entusiasme que habilitat.
Va ser el preàmbul del que havia de venir a la nit. Més tard que mai i de la forma més insòlita, amb els fallaires repartits per les places Guillemó, del Consell i del Poble, i amb aforament limitat a 250 persones. Totes, assegudes. A cada plaça, una quinzena de fallaires que es van anar succeint en grups de cinc: encenien la foguera, i la falla, feien rodar el foc fins que s’apagava, sortien els cinc següents, i repetien el ritual. Res de les filigranes aquelles d’altres anys, amb fallaires fent-ne rodar dues a la vegada. Aquest any, una per cap (o per capa) i rapidet. Va ser una cremada exprés. Des que es va encendre la primera foguera fins que es va apagar l’última, mitja horeta escassa. Un vist i no vist. Prou, però, per poder cantar victòria: les falles han tornat, han derrotat la Covid, i fins i tot el cel va tenir el detall de somriure després de tot el dia de llagrimejar. Com sap qualsevol que hagi assistit al ritual, contemplar el foc com roda toca una fibra atàvica que ens transporta a un nivell preconscient, tribal, de cova i sílex.

Les falles van cremar, és clar que sí. No fa gaires mesos pocs haurien posat la mà al foc. Ho havia dit la síndica a la tarda: “Amb limitacions, sí, però aquí estem. Amb la il·lusió d’un renaixement i la recuperació d’una normalitat que se’ns havia esvaït. Encara haurem d’esperar per veure rodar el foc pels carrers del centre històric, però tornar a celebrar tots junts la Nit de Sant Joan és un símbol d’esperança”.

falles
Fallaires

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte