Són conscients que l’ingrés al prestigiós club del patrimoni immaterial de la humanitat comporta un risc cert de creixement incontrolat, de mercantilització i de banalització de la festa. Per això, i seguint les recomanacions de la Trobada de Fallaires que va tenir lloc al desembre, l’assemblea de l’Associació de Fallaires de la capital va aprovar la setmana passada l’esbós del protocol que tenen previst presentar en societat en la pròxima Trobada, els dies 16 i 17 d’abril i de nou a Andorra la Vella, convertida en capital oficiosa de les festes del foc del solstici d’estiu als Pirineus i de les 63 localitats de tres estats —Espanya, França i Andorra— que en formen part.
Diu el president, Santi Sánchez, que el document amplia el reglament de què l’associació es va dotar en néixer, el 2013, i que l’objectiu és “salvaguardar l’essència de les falles, el que ens va permetre accedir al patrimoni de la humanitat”. Una mena de full de ruta que pretén evitar que aquesta tradició secular, per no dir mil·lenària, mori d’èxit. ¿Com? Fugint de la desnaturalització: és a dir —insisteix Sánchez— preservant els trets que identifiquen les falles: el dia, el lloc i l’element central, que és el foc. En altres paraules: “Només farem rodar el foc la Nit de Sant Joan, i en el recorregut tradicional.” Més encara: cal també ordenar el previsible creixement de la festa, que en cinc anys ha passat del mig centenar a la setantena actual de fallaires: “Estem oberts a tothom, i volem seguir creixent, però hem de preveure els problemes organitzatius i de seguretat que comportarà.” D’espai, per exemple: n’hi ha d’haver prou perquè els fallaires facin rodar el foc sense perill, ni per a ells mateixos ni per al públic. Cal tenir en compte la capacitat limitada del Puial, on té lloc el bateig de foc que enceta la festa, i els punts de l’itinerari —diu Sánchez— on és viable acollir més espectadors, com les places Benlloch i Guillemó: “Podem i volem créixer, sí, però amb seny, de forma ordenada; si no ho fem així, perdrem l’essència.”
Aquest protocol, que elaborarà cadascuna de les 63 localitats que integren la festa, serà un dels punts centrals de la Trobada. Quedarà pendent, perquè encara està en fase molt embrionària, la federació de les localitats fallaires, primer en l’àmbit nacional —a Espanya hi ha una federació de municipis fallaires, però Sant Julià, Escaldes i la capital encara no han fet el pas— i després en el supranacional. I serà aquesta federació, convertida en interlocutor dels estats i de la Unesco, la que abordarà els passos següents: assenyaladament, els criteris per admetre nous socis així com el canvi de nom a Festes del foc dels solsticis als Pirineus: falles, haros i brandons.
24 de març: cita amb el foc sagrat al Consell General
El vestíbul del Consell General acollirà entre el 24 de març i el 30 d’abril Festes del foc al Pirineu, exposició produïda per la Generalitat que es va inaugurar al desembre al Museu d’Història de Catalunya, coincidint amb la proclamació de les falles com a patrimoni de la humanitat. La mostra explica els orígens de la festa —la primera menció escrita és al Canigó de Verdaguer, i el butlletí del Centre Excursionista de Catalunya feia el 1907 referència explícita a les falles de la capital—, així com les diferents denominacions —falles, naturalment, però també haros, faros i brandons—. No tothom les crema, com nosaltres; n’hi ha que les fan córrer, que les baixen, que les planten i fins i tot que les estellen. I si bé una grandíssima majoria ho fa la Nit de Sant Joan, hi ha dos pobles, dos, que ho retarden fins al solstici d’hivern: Bagà i Sant Julià de Cerdanyola. D’aquí el canvi de nom pendent. L’exposició, en fi, es completarà amb el documental que es va rodar per a la candidatura, i amb un exemplar de cadascuna de les falles, haros i brandons que conformen la festa.
