Les fotos malaltes de Fontcuberta

El ministeri reprèn el calendari d’exposicions amb ‘Kintsugi’, del fotògraf català, fins al 2 de maig al Museu Fabrica Reig.

Un any feia que el Museu Fàbrica Reig va tancar –com tot– per culpa de la Covid. Però a diferència d’altres espais, l’equipament lauredià no havia reobert al públic. Fins avui, que cedeix l’espai perquè Cultura pugui encabir-hi Kintsugi, l’exposició del fotògraf català Joan Fontcuberta (Barcelona, 1955) amb què el ministeri reprèn el calendari expositiu que va quedar truncat –ja saben– pel desnonament del CIAM. Atenció, que ho fa amb una proposta com feia temps que no es veia per aquí dalt: Fontcuberta és un dels tòtems de la fotografia no ja espanyola, sinó mundial, premi Hasselblad 2013 (el Novel de la fotografia) i que ha desfilat pel MoMA i pel Pompidou, per citar només dos temples de l’art contemporani. Així que es faran un favor dels grossos si s’acosten a la Fàbrica Reig. I no només pel nom, no. Kintsugi és una proposta arriscada i prometedora, veuran. Primer de tot, parteix de la tècnica zen que consisteix a reconstruir una tassa o gerro de ceràmica que ha caigut o esquerdat, en lloc de llençar-la a les escombraries, i incorporar aquest accident a la biografia de l’objecte. Fontcuberta ha traslladat aquest concepte a les fotografies antigues que ha anat esporgant per arxius de mig món, inclòs el Nacional, on va treballar el gener passat, just abans de la Covid, i les ha reproduït en gran format conservant-ne, però, les taques, desperfectes i forats que hi ha anat deixant el pas del temps i l’efecte de la humitat, la temperatura, els corcs i els paràsits fins a deixar-les reduïdes gairebé a una massa amorfa de formes i colors. Per què? Fàcil: a Fontcuberta li interessa especialment la paradoxa que un invent nascut per ajudar-nos a preservar la memòria com va ser inicialment la fotografia pugui acabar perdent-la, quan les plaques i els negatius “es posen malalts”, diu, perquè “també pateixen Alzheimer”. Sobretot, en un moment en què la fotografia com a objecte físic, material, s’està convertint a marxes forçades en una relíquia del passat. Li interessa també refutar la concepció de la fotografia com a objecte inert. Al contrari, diu, perquè les imatges tenen vida: neixen, creixen, es reprodueixen i naturalment moren.