Diari digital d'Andorra Bondia
L’autora de ‘Clava-la’ sosté un exemplar del llibre, editat per Culturàlia i ja a les llibreries.
L’autora de ‘Clava-la’ sosté un exemplar del llibre, editat per Culturàlia i ja a les llibreries.
Test que conclou el volum i ajudarà a calibrar la riquesa (i l’exactitud) del repertori lèxic del lector.
Test que conclou el volum i ajudarà a calibrar la riquesa (i l’exactitud) del repertori lèxic del lector.

Les mans, te les eixugues o te les asseques? I els cabells?


Escrit per: 
A. L. / Fotos: Facundo Santana / 'Clava-la'

Cucurull recull a ‘Clava-la’ mig centenar de duets dubtosos i alerta sobre l’“empobriment lèxic” del català parlat.

L’any passat es va proposar demostrar que el català era una llengua perfectament apta per a les converses informals, que no calia recórrer de forma sistemàtica a d’altres llengües (assenyaladament el castellà) per a una vulgar conversa de bar, posem per cas, i que la nostra llengua té equivalents perfectament funcionals per a gatillazo (destrempada), canalillo (regatera)  o picadero (follòdrom). Per exemple. Fins i tot per a expressions tan castisses com aquí te pillo, aquí te mato, que Cucurull proposa catalanitzar (de forma potser discutible) amb un te l’endinyo pelet barroer, la veritat.

Ho va fer en aquell simpàtic i molt il·luminador volum que va titular Jo en dic llom però la meva àvia en deia llomillo, i Maria Cucurull hi torna ara amb Clava-la: manual per dir la paraula que toca quan toca (Culturàlia). Hi recull mig centenar del que ella anomena duets lèxics que poden plantejar dubtes entre els parlants. Faci la prova el lector: les mans, se les eixuga o se les asseca? Quan es fa una ferida, què s’hi posa una bena, o una vena? Els regals, els posa dintre d’una capsa, o millor en una caixa? Si és vostè aficionat a la música, segur que li ha donat alguna vegada per composar. O potser caldria dir compondre? I si acostuma a sortir de tapes, no direm a l’afterwork perquè l’autora segur que hi tindria alguna cosa a dir, no li sembla que hauria de demanar ous estavellats, i no ous estrellats?

La llista és llargueta –o potser millor dir-ne llistat?– però tampoc no interminable, està organitzada en unes molt didàctiques fitxes paral·leles i el millor que se’n pot dir és que resulta essencialment útil, perquè seguríssim que molts dels dubtes que planteja Cucurull se’ls ha posat el lector en alguna ocasió, però no dir sovint, i ara no es facin els set-ciències. Un sinònim de cancel·lar, vinga: anular o anul·lar? I vostè, fa 1,80 metres d’alçada, o d’altura? Ho veu, com no és tan evident?

Parlem en veritat tan malament? No ben bé. El que hem perdut, diu l’autora, és riquesa lèxica, precisió i matisos. Ella ho constata cada dia entre els alumnes de batxillerat a qui fa classe. “I és dramàtic. A Clava-la m’he fixat sobretot en la qüestió lèxica, que és per dir-ho així la cara de la llengua, el que es veu a ull nu. Però és que un noi (o una noia) de 17 anys té avui seriosos problemes conjugar temps verbals compostos. Una coordinació del tipus “si no hagués anat d’excursió, hauria vingut a la festa” simplement no saben fer-la. L’estructura de la llengua s’està simplificant de forma accelerada, i això m’amoïna en realitat molt més que la pobresa lèxica, que d’altra banda també és inquietant”.

El català, testimonial
El pitjor de tot, diu, és que percep en els joves d’avui no ja indiferència, sinó un clar rebuig a l’hora d’ampliar le vocabulari. “Si poden utilitzar cosa com a paraula comodí, senten que no els cal buscar-ne una de més precisa, no li troben el sentit. No tenen cap necessitat íntima de millorar el domini del llenguatge”. El consol menor, molt menor, és que no es tracta d’un problema exclusiu del català. Aquest fenomen que podríem batejar com la pauperització del llenguatge constitueix una pandèmia –a Clava-la trobaran la diferència amb epidèmia, no és ben bé el mateix– que afecta totes les llengües, fins i tot les més potents, i que Cucurull vincula als referents dels joves d’avui, essencialment youtubers, streamers i similars. “La paradoxa és que la seva eina és la comunicació oral, però és una oralitat amb un altíssim grau d’informalitat i, en general, d’una alarmant pobresa lèxica. Per als joves són un model i tot plegat redunda en un vocabulari cada vegada més limitat. I cal dir en aquest punt que això no passa només entre els joves”.

Malgrat aquest negre panorama, conserva un bri d’esperança i per això s’ha molestat a reunir el mig centenar de duets de Clava-la. Un volum, diu, destinat no necessàriament a la gent jove, sinó a tothom que vulgui millorar la competència lingüística. “En un moment de declivi de l’ús social del català, és el meu granet d’arena per contribuir a millorar-ne com a mínim el lèxic”. I això, conclou, tot i realitats tan sagnants com que a l’Escola Andorrana, precisament a l’Andorrana, és on s’imparteixen menys hores de llengua catalana: a Batxillerat, dues... a la setmana, per les tres del Lycée, el Sant Ermengol i el María Moliner. No cal dir que se’n fa creus.

ferida
bena
vena

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte