Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Casa de la Vall, mesures, mesures bladeres, Canturri, Dilmé, Sergi Mas, restauració, conservació, Stoa, Retoc
Andorra, Casa de la Vall, mesures, mesures bladeres, Canturri, Dilmé, Sergi Mas, restauració, conservació, Stoa, Retoc

Les mesures del blat de la capital tornaran al Cap del Carrer


Escrit per: 
A. Luengo / L’estructura, avui semienterrada davant de la porta posterior de Casa de la Vall, va estar plantada fins al 2011 rere l’arc del portal d’entrada als jardins (Foto: Jonathan Gil).

L'arquitecte Enric Dilmé dirigirà el trasllat de l’estructura a l'emplaçament original, previsiblement al 2019 i amb motiu del 6è centenari del Consell de la Terra; el Comú hi destina de moment 34.000 euros.

El Comú de la capital ja va avançar al juny la intenció de recuperar d’una vegada les mesures bladeres -l’estructura de pedra avui semienterrada de forma absolutament descontextualitzada a la façana posterior de Casa de la Vall-, tal com el traspassat Pere Canturri havia reclamat repetidament –i sense èxit. Doncs si es compleixen els terminis, les mesures tornaran el 2019 al Cap del Carrer, el seu emplaçament original. I ho faran després d’un exhaustiu procés de documentació i restauració que dirigirà l’arquitecte Enric Dilmé i en què també participaran Retoc, el taller de restauració amb seu a Ordino per on han passat, entre d’altres, el baldaquí de Sant Bartomeu, i la consultora catalana Stoa, especialitzada en museïtzació del patrimoni i autora –per cert– del projecte de Radio Andorra que el ministeri de Cultura té al calaix.

Per què al 2019? Doncs perquè les mesures formen part del que Dilmé anomena –fent un símil amb el que passa Runer avall– les “protoestructures d’estat” que van cristalitzar el 1419 amb la constitució del Consell de la Terra, l’antecedent directe del Consell General, i que van ajudar a configurar la singularitat política, econòmica i social del nostre racó de món. No és casualitat, diu, que les mesures estiguessin ubicades al Cap del Carrer, en ple cami ral i formant un eix imaginari amb Casa de la Vall i l’arxiprestal de Sant Esteve. El Consell General preveu celebrar com cal l’efemèride, i el Comú s’hi afegirà amb un element patrimonial fins ara semioblidat i que havia suscitat escàs, per no dir nul interès.

Perquè se’n facin una idea, ningú –ni tan sols Canturri, l’únic que hi va dedicar alguna atenció– ha pogut respondre les preguntes bàsiques que planteja aquesta pedra que fa 134 centímetres de llargada, 51 de profunditat i 66 d’alçada, amb les seves dues boques –avui, sense les reglamentàries anelles de ferro– i les seves dues portelles, avui desaparegudes: quan es van construir? Quin era el seu ús original? Mesurar el blat, com s’ha dit tradicionalment, potser per mimetisme amb les mesures bladeres de la Seu? Qui se n’encarregava del funcionament i manteniment? El mostassà? O era una concessió del Comú, de manera anàloga a la carnisseria, l’hostal i el molí fariner? Quines eren les mesures de pes locals: la quartera, la quarta i els quartans, com a la Seu? O tiràvem més aviat cap a Occitània, com sospita Dilmé seguint les conclusions del catedràtic Claudi Alsina a Pesos, mides i mesures dels Països Catalans? Fins quan van funcionar, en fi, les nostres mesures?

Elevades, i no enterrades

Encara que sembli mentida, totes aquestes qüestions només han tingut fins ara respostes aproximades: el mateix Canturri deia que el trasllat a la Casa de la Vall, inicialment rere l’arc d’accés als jardins, es va concretar als anys 60, potser quan es va remodelar l’edifici; Sergi Mas, que s’ha preocupat més i millor que ningú pel nostre patrimoni etnològic, especula que podria datar entre els segles XV i XVI, de nou potser per simetria amb les mesures de la Seu –dues, la més antiga de les quals és del 1579 ,i l’altra, del 1840. Res més.

Però el trasllat al Cap del Carrer –caldrà decidir a quin punt exactament, perquè originalment estaven plantades a recer d’un comunidor també desaparegut i que s’aixecava just al solar que avui ocupa el Faisà– i la museïtzació, amb senyalització, pàgina web i app per descarregar en dispositius mòbils tota la informació, serà la fase final del projecte. De moment, el Comú destinarà 34.000 euros a la documentació i recerca que permeti respondre tots aquests interrogants. Seran quatre mesos de feina, i el Comú haurà de decidir si s’embarca també en la restauració de l’estructura, que ha perdut els elements metàl·lics –les dues anelles que coronaven els embuts, així com les portelles– i que presenta taques d’òxid.

El que està clar, diu Dilmé, és que les mesures tornaran al Cap del Carrer, ja es veurà si sota cobert o no, però segur, segur, sobre la plataforma que permetia vessar el gra directament als sacs, com Canturri ho imagina en l’escena d’aquí dalt, i no absurdament semienterrades, com estan avui a la Casa de la Vall. Una estructura -aquesta plataforma- avui també desapareguda però en qualsevol cas similar a la que ha sobreviscut a la Seu.

Andorra
Casa de la Vall
mesures
mesures bladeres
canturri
Dilmé
Sergi Mas
restauració
conservació
Stoa
Retoc
Número de vots: 508
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic