La cantant formarà part del jurat que escollirà la representant de Sant Marino a l’edició del 2022.

Un sinònim d’optimisme? Susanne Georgi! I ahir, amb més motiu que mai. La cantant acabava de rebre la confirmació que formarà part de Una voce per San Marino, el concurs de la televisió nacional de la minúscula república transalpina d’on sortirà el representant per a la 66a edició del festival d’Eurovisió, que tindrà lloc a la ciutat italiana de Torí del 10 al 14 de maig. Una oportunitat d’or, insistia ahir Georgi, per continuar la incansable batalla perquè Andorra, o més ben dit, ATV, torni al veteraníssim festival, on vam participarentre el 2004 i el 2009 i on precisament ella va ser la nostra última representant. És cert que cada vegada que s’acosten les dates d’Eurovisió, reapareixen els rumors d’un hipotètic retorn. El 2019 alguns mitjans catalans ho donaven quasi per fet, i l’any passat la mateixa Georgi admet que ho tenia molt, molt coll avall. Òbviament, no va ser. Però ho seguirà intentant, diu, “fins que em facin fora del país, per pesada”. 

La carambola de San Marino pot servir en la seva opinió per tornar-nos a enganxar al festival: “Si fos només jo sola, fa temps que hauria abandonat, però al meu darrere hi ha molts músics, cantants i compositors que em demanen que no llenci la tovallola. No és impossible, tenim de temps fins al setembre, quan es tanquen les inscripcions. Ara mateix et puc dir que les opcions estan al 50%”.

Georgi, en fi, està convençuda que Eurovisió és per a Andorra, i no només per a ATV, un aparador universal, amb una repercussió similar a la d’uns Jocs Olímpics: “Mira el soroll que ha aixecat Irineu Esteve, i el que se’n parlarà els pròximes dies. Per als artistes, Eurovisió és el mateix. Un trampolí extraordinari”. El cas és que si algun dia acabem tornant-hi, molt probablement serà per culpa seva. Però també és cert que la decisió no està en les seves mans, sinó en la d’ATV, que és al final qui participa en el festival. I en última instància, apunta amb realisme, serà una qüestió de voluntat política. Els diners? “No em preocupen, si ens donessin l’OK, sabria com trobar-los”. I no estem parlant de xavalla.

L’aventura eurovisiva s’enfilaria per sobre dels 100.000 euros, admet. Però de seguida torna a l’optimisme inicial: “Tinc molt bon retorn dels polítics amb qui n’he parlat. També he de dir que l’any passat hi tenia molta fe, però tornem a tenir opcions i ho intentarem de nou”.

De fet Georgi té clar que, si hi tornem, caldria donar una volta més al format: prioritzar els artistes locals però obrir decididament el format a tot el món, “perquè és la manera de treure’n tot el profit publicitari. No hem de tenir por d’anar a Eurovisió amb una cançó escrita per un compositor nord-americà o suec. Com més visibilitat, millor”.

De moment, prendrà part al concurs d’on sortirà la representant de San Marino: serà a la semifinal del 17 de febrer i a la final, dos dies després. S’hi ha colat per invitació personal del cap de la delegació, i com a fruit de la insistència a tornar a Eurovisió: “He seguit de prop la trajectòria eurovisiva dels microestats, perquè ens poden servir de mirall, i per això em coneixen”. A San Marino no li ha anat malament: hi ha participat en onze ocasions, i l’any passat es va plantar a la final, tota una proesa si tenim en compte els seus 35.000 habitants justets i que nosaltres no vam passar mai el tall: Anonymous, segur que ho recorden són els que més a la vora s’hi van quedar. Van ser vuitens a la semi del 2007 amb Salvem el món. Georgi va quedar 15a el 2009, l’any de la nostra última participació a Eurovisió, amb La teva decisió.