Segur que ho recorden, perquè havia de ser un dels grans projectes culturals de l’era demòcrata: aquella magna exposició al voltant de Pageses d’Andorra, el dibuix a llapis i tinta que Picasso va fer l’estiu del 1906 durant la cèlebre estada a Gósol, i que des del 1930 es conserva a l’Art Institute de Chicago. Una obra de proporcions reduïdes –63 per 43 centímetres– però d’impacte decisiu en la història de l’art perquè significa ni més ni menys que el tret de sortida de la revolució cubista –la ruptura dels conceptes de perspectiva i profunditat fins aleshores canònics en l’art occidental– que Picasso començaria a esbossar decididament amb Dues dones nues i que culminaria l’any següent amb Les senyoretes d’Avinyó.

Aquesta és, com a mínim, la tesi de la pintora i historiadora catalana Conxita Boncompte, amanida amb la influència que els rituals pagans relacionats amb el cicle de l’agricultura que encara pervivien als pobles del Pedraforca i l’art romànic ubic a la zona van tenir en la gènesi del cubisme. L’aleshores ministre, Albert Esteve, li va comprar la idea amb l’objectiu de convertir-la en una mostra cridada a marcar època, però la cosa es va quedar literalment sobre el paper: el mateix Esteve va acabar descartant per econòmicament inassumible l’aventura picassiana –xifrava en més d’un milió d’euros el cost de portar les Pageses i les altres obres que havien de vestir l’exposició– i abans de marxar ja va deixar dit que el que sí que es publicaria seria el catàleg de la frustrada mostra.

Doncs aquest catàleg, ara ja monografia, veurà la llum la primera quinzena de juliol, després que el consell de ministres aprovés ahir una partida de prop d’11.000 euros per a l’edició del volum. Amb el títol original del projecte, Picasso: de les Pageses d’Andorra a les Demoiselles d’Avignon, i sota la coordinació de la mateixa Boncompte, nou experts “de prestigi internacional”, entre els quals hi ha Rosa Alcoy, catedràtica d’història de l’art, i l’antropòloga Josefina Roma, dediquen prop de 300 pàgines a esbudellar la tesi central de Boncompte. El resultat, diu la coordinadora, és una aproximació fins ara inèdita a l’obra del geni malagueny, que parteix –ja s’ha dit– de les arrels paganes i romàniques del cubisme, que es comença a detectar precisament a les nostres Pageses: “A partir d’aquí anirà experimentant, les engreixa una mica, les despulla, i el resultat final serà l’eclosió cubista de les Senyoretes, on es pot detectar el traç de les Pageses.”

El volum serà, vaticina, una obra “clau” per als estudiosos de Picasso, i importantíssima des del punt de vista acadèmic perquè “mai abans s’havien dedicat tants esforços a demostrar l’estretíssima relació entre Pageses i Senyoretes, i entre el romànic i el cubisme”. I aquest és precisament, conclou, el valor afegit que més enllà del títol del dibuix epifànic té tot plegat per a Andorra: “Acostar-nos al romànic, un dels patrimonis artístics més importants del país, des d’una perspectiva picassiana.”

Ho començarem a fer al juliol, quan Cultura posi en circulació els 1.500 exemplars previstos, en versió bilingüe català-anglès. Serà potser també l’hora de demanar per què hi ha diners per a projectes com aquest, i no en canvi per a la publicació en paper dels catàlegs de l’Arxiu Nacional, i no diguem ja de la monografia sobre el jaciment neolític de Juverri tancada amb pany i clau en algun despatx del ministeri.