Diari digital d'Andorra Bondia
‘Paysannes d’Andorre’, de Picasso (llapis i tinta sobre paper, 1906).
‘Paysannes d’Andorre’, de Picasso (llapis i tinta sobre paper, 1906).

Les ‘Paysannes’ de Picasso: andorranes o contrabandistes?


Escrit per: 
A. L. / Il·lustració: Art Institute de Chicago

La SAC publica les ponències de les Trobades Culturals Pirinenques del 2016.

Explica Antoni Ubach que a mitjans anys 60, quan estudiava a París, se’n va anar un bon dia a la redacció de Le Monde i va demanar per André Fermigier, guru de la crítica d’art francesa a l’època i autor d’una biografia canònica sobre Picasso. Volia saber d’on havia tret la fabulosa sentència on conclou que el decisiu estiu del 1906 el va passar Picasso a Gósol, “petite village d’Andorre aux confines de la Catalogne”. Perdoni!? La resposta va ser taxativa: “Mon garçon, je ne sais pas où est Andorre; si j’ai écrit ça c’est par-ce que M. Picasso me l’a indiqué!” Encara més: insistia que si mai se li demanava al geni malagueny per Gósol, petite ville d’Andorre, només tenia ulls i boca per als contrabandistes.

Anys més tard va ser Fernande, la companya del pintor durant la jornada del 1906, qui a Picasso et ses amis recorria a una geografia igualment aproximada: “Dans une village catalan, au dessus du Val d’Andorre, à Gósol, il vecut plusieurs mois, travaillaint réguliérement, se portant mieux”. Tanta insistència en l’andorranitat de Gósol lligava perfectament amb el títol, Paysannes d’Andorre, que va posar al dibuix a llapis que –segons la historiadora Conxita Boncompte– és en la gènesi de la revolució cubista que el 1907 certificaria amb Les Demoiselles d’Avignon. De fet, els útims temps, i arran de l’exposició frustrada sobre aquesta obra, s’ha escrit molt sobre l’andorranitat de les paysannes: què hi feien unes rebesàvies nostres a Gósol, el 1906?

Aquest neguit el va acompanyar a Ubach fins que a mitjans anys 90, i aprofitant que mossèn Ballarín h va anar a fer de vicari, s’hi va plantar un dia i van demanafr als padrins del poble. Doncs no, no hi havia anat a curar-se una suposada tisi, com deia cert rumor, perquè “el ma que patia era mal de dones”, recordava certa padrina. I estava fascinat per les “andorranes”. Que quines andorranes!? Doncs les dones dels contrabandistes, que eren coneguts amb el nom d’andorrans. “Les Paysannes d’Andorre eren pageses de Gósol i esposes de contrabandistes”, conclou Ubach. És a dir, andorranes només de nom i fruit de la dèria de Picasso pels paquetaires del Cadí, que més d emig segle després encara eren –segons el crític Fermigie– l’únic que volia recordar de Gósol.

Doncs aquesta estupenda història teixida per Ubach al llarg de mig segle de pesquisses és una de les ponències del volum de les Trobades Culturals Pirinenques que sota el lema Art i història al Pirineu van tenir lloc l’octubure del 2016 a Ceret i que dimarts es van presentar a la bilioteca Antoni Morell de la Massana. El volum, publicat per la SAC, inclou una dotzena més d’articles, entre els quals, De Ceret a les Valls d’Andorra (un itinerari pirinenc d’art modern), d’Ermegol Puig, i Cançó d’amor i de guerra, de Gentil Puig, sobre la cèlebre sarsuela amb llibret del nostre Lluís Capdevila.

Andorra
la Massana
Trobades Culturals Pirinenques
SAC
Ceret
Ubach
Picassi
Gósol
Paysannes
Pageses
Boncompte
Número de vots: 190
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic