Es mostrava legítimament satisfet l'altre dia Iñaki Rubio de la fotografia que ha circulat per les xarxes, amb la reina Letícia a la parada de l’Associació d’Editors al Retiro. La reina d'Espanya conversa distesament amb la ministra Bonell i està a punt d’endur-se’n un grapat de llibres andosins. Entre ells, Muertos, ¿quién os ha muerto?, que ja va ser un dels més venuts l’edició passada i que va camí de repetir.

Servidor, monàrquic per decantació i també per descart –s’imaginen una república espanyola presidida per un triler com Pedro Sánchez? Encara millor, una república catalana amb Puigdemont al capdavant? O, maremeva, amb un Quim Torra qualsevol?– aplaudeix que amics, saludats i coneguts vagin veient per fi la llum reial: que et doni la mà un monarca, ni que sigui consort, mai no tindrà el mateix efecte que te la doni un plebeu, per molt president que sigui.

El cas és que de seguida van començar a circular especulacions insidioses: va pagar el llibre, Sa Majestat? Doncs no. No el va pagar. Letícia es va endur un lot de llibres AND, cortesia de l’Associació d’Editors i que a més de Muertos, ¿quién os ha muerto? en contenia altres tres: Rostros en el agua, de Janet Frame; Historia de Andorra en once episodios clave, d’Oliver Vergés, i El románico en Andorra, de Mireia García. Tots en castellà, com es veu, tot i que probablement la reina d’Espanya domini el català, sobretot –com deia Eugenio– si és petit i es deixa.

Una altra cosa és el destí dels exemplars: aniran a la biblioteca de Felip VI a la Zarzuela, la residència oficial dels reis d’Espanya, i on segur que conserva aquell exemplar de Caballo de Troya que descansava a la taula de l’habitació de l’internat canadenc on va cursar l’últim curs de batxillerat (ho explicava en un reportatge que a l’època li va dedicar Informe Semanal i que no he oblidat perquè era el mateix llibre que estava llegint jo, príncep també, però de casa meva)? O se’ls va quedar el camàlic a qui Letícia li va passar el paquet immediatament després de rebre’l?

A la comitiva, per cert, també hi figuraven l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez Almeida, de qui no es coneix cap vincle positiu amb el món del llibre, i el ministre espanyol de Cultura, Ernest Urtasun, a qui només se li’n coneixen dos: haver liquidat el premi de Tauromàquia que convocava el ministeri, i el programa de descolonització dels museus espanyols, com si estiguessin plens de negres de Banyoles. Potser és que no els ha trepitjat gaire. És igual: tant l’un com l’atre, mers comparses, diuen testimonis presencials. No van dir ni piu i tot el protagonisme va ser per a Letícia.

Si els llegirà i no probablement no ho sabrem mai. El que sí que sabem és que d’entre totes les casetes de la Feria del Libro –359, per concretar– el protocol reial en va seleccionar quatre. Quatre! I entre aquestes quatre, la nostra. Ignorem a qui es deu la proesa, però no ens negaran que té cert mèrit. Perquè es facin una idea, Letícia va aterrar a la de l’Associació d’Editors immediatament després de visitar Anagrama. Anagrama! Pensin que fa dos anys ni tan sols anàvem a Madrid. O sí, però hi anava només Jan Arimany i a títol particularíssim. 

Cal també dir que va ser una visita llampec. Cinc minutets de rellotge i cap avall, diu el mateix Vergés, que va tenir la reial (!) sort d’estar a la parada en el moment just. Ell i també Arimany. I Letícia els va donar la mà a tots. Van comentar quatre generalitats, diu, sobre els exemplars que li acabaven d’entregar, i Letícia va tenir temps d’elogiar-li a Bonell la iniciativa: “Está muy bien que estéis aquí y que se hable también de Andorra por cosas buenas como esta”. 

Aquest también grinyola potser una mica, i no queda clar si acaba de ser o no un elogi. En qualsevol cas, deu tenir fresqueta l’última visita amb el Borbó, fa tan sols tres anys, i potser aleshores va tenir ocasió de llegir el reportatge que humilment li vam dedicar en aquest racó de diari. Es titulava molt oportunament Per què Felip VI no és rei d’Andorra, i l’historiador Carles Gascón hi desgranava el pòquer de caramboles que, segons ell, van evitar el que semblava el nostre destí fatal: acabar engolits per la monarquia hispànica. Avui seríem un Pallars o una Vall d’Aran, en el millor dels casos la 42a comarca catalana, i en el pitjor, una subcomarca de l’Alt Urgell. No és que sigui res de dolent, però no és òbviament el mateix que tenir cadira a l’ONU i estar negociant de tu a tu un acord d’associació amb la UE.

El cas és que com bé diuen els editors, a la Feria s’hi va a fer pasillos. És a dir a veure i ser vist, a fer contactes amb autors, editors, distribuïdors i influencers, que en el món del llibre n’hi ha. El mateix Arimany n’és un, com no es cansen de comprovar els seus col·legues, i per la caseta han desfilat aquests dies Ernesto Castro, i Luna Miguel, els booktubers David Pérez-Vega i Laubythesea, i si la muntanya no va a Mahoma, al revés: per això li van portar un exemplar de Muertos... a Rosa Montero, amb selfie inclsoa. Al meu amic Iñaki li va faltar temps per penjar la foto a Twitter. Com per no fer-ho!