“¿Liberal? Ahora no hay de ese percal”

La versió d’‘El chotis del Elíseo’ va ser especialment celebrada pel públic de la Festa lírica.

“Si encara em poso nerviosa!? I tant. I que duri, perquè l’adrenalina és important. Quan no n’hi ha, malament.” Ho deia Jonaina Salvador ahir a primera hora de la tarda, minuts abans de saltar a l’escenari per a la segona i última funció de la Festa lírica, que va posar el colofó a la segona Temporada d’òpera. I ben brillant: dues mitges entrades llargues, més encara la d’ahir, i la sensació que el plat final, la selecció d’àries de sarsuela, no va ser ni remotament un pedaç ni una torna –no arribaven els pistrinquis per aixecar Così fan tutte, el títol inicialment programat–, sinó un espectacle major i memorable.

Hi va tenir molt a veure, diu Salvador –que s’estrenava també com a directora d’escena–, un públic especialment participatiu, que se sabia moltes de les àries –celebèrrimes, quasi totes: Dónde vas con mantón de Manila, Me llaman la Primorosa i anar fent– i que va riure amb ganes l’estupenda versió d’El chotis del Elíseo que es va marcar la mateixa Salvador, ben acompanyada pel cor, a compte de la relliscada onomàstica de Joan Carles Camp, segur que la recorden: “Jo soc de cal Sinquede/ un bar d’allà al cantó./ Yo tengo mis salones/ on faig el cigaló./ Y un poquito más abajo/ según dijo que le consta/ se verá dentro de poco/ el retrato de un tal Costa./ El maricón!?/ Marimón!/ El famoso conseller,/ el patriota de vergüenza,/ el constante liberal./ Liberal!?/ Liberal! Ahora no hay de ese percal.”

Els rodolins, que consti, a quatre mans entre la soprano i Guillem Forné, que d’altra banda va aixecar una rècula d’olés amb el seu Piropo madrileño. També van ser molt celebrats el vals d’El caballero de Gracia i el Duo de la Africana, va sorprendre el muntatge –“Havíem dit que seria semiescenificat, però el cert és que probablement hi sobrava el semi, i tant la glorieta del primer acte com les teles translúcides del segon eren molt impactants”– i els germans Montse i Rafa Miralles van crear per a Ven aquí camastrón una parella còmica que va ser saludada amb ovacions. Tot plegat es va dirigir de forma naturalíssima fins al final apoteòsic, amb una petita multitud a l’escenari: solistes, cor i esbart. Mig centenar d’intèrprets. Va ser a la jota final, i Salvador estava ahir especialment orgullosa del cor, que per primera vegada es va atrevir a ballar mentre cantava, “i creu-me que no és fàcil; menys encara per a ells, que no hi estan acostumats”. Ella, sí: ja ho havia fet al Chotis, amb Jaume Torra com a parella.

S’acaba la segona Temporada d’òpera, i el millor que en podem dir és que n’hi haurà una tercera. Abans del que ens pensàvem, perquè la pròxima començarà a l’octubre. I qui ho sap, potser aquesta vegada sí que sona la flauta... màgica.