La Biblioteca Pública tancarà sis setmanes per remodelar el vestíul i ampliar la sala de lectura.

La Biblioteca Pública tanca. A partir del 13 de gener i durant sis setmanes. Així que serà una cosa temporal perquè l’objectiu és reobrir-la a principis de març. Mentrestant, es traslladaran parcialment a la Nacional alguns dels serveis que habitualment es presten a Prada Casadet: assenyaladament, l’hemeroteca, inclosa la consulta de premsa internacional; el préstec de llibres electrònics, el retorn de documents i la gestió d’altes i baixes. S’hi traslladaran les novetats, així com els documents més sol·licitats –els dossiers per preparar les proves de nacionalitat, per exemple. Però el préstec ordinari de llibres i pel·lícules es restringirà als documents urgents, prèvia sol·licitud i d’un dia per l’altre. La Nacional també s’habilitarà provisionalment com a sala d’estudi, però els punts de lectura seran òbviament molt més reduïts, perquè amb prou feines hi caben una quinzena d’usuaris, i més aviat estretets. No serà òbviament el mateix, però per compensar els inconvenients la Nacional ampliarà l’horari i tancarà a les 19.30 hores mentre durin les obres a Prada Casadet.

El motiu de tot aquest rebombori són les obres de remodelació del vestíbul de l’actual Biblioteca Pública: bàsicament, se n’eliminarà la mitja lluna que fa de taulell i es reordenarà la zona. També s’hi suprimirà la sala d’audiovisual, infrautilitzada els últims anys, i així alliberat permetrà ampliar la sala de lectura. El pressupost previst és de 40.000 euros, i com es veu es tracta més d’un retoc cosmètic que no d’una intervenció en profunditat. El problema, diuen des del ministeri, és que les obres obligaran a protegir de la pols els més de 60.000 documents que s’hi custodien –entre llibres, pel·lícules, revistes, diaris i CD– i això obliga a tancar les instal·lacions.

Qui en surt rebent de retruc és com s’ha vist la Nacional, que s’havia de mudar immediatament després de Nadal al Rosaleda i que ara haurà d’esperar fins al març. En qualsevol cas, la intervenció a l’espai de Prada Casadet allunya sembla que indefinidament l’opció del trasllat, que no ha tingut tanta fortuna mediàtica com el de l’Arxiu però que la direcció considerava urgent i necessària ja el 2016, quan va complir el 30è aniversari: s’havia quedat petita. Des del ministeri consideren que amb la reforma actual i amb la de fa un lustre, quan es va renovar el parquet i les cadires, la Pública compleix satisfactòriament la seva funció. A més, s’està rumiant com racionalitzar el servei gratuït d’Internet, que és –al·leguen des del ministeri– el que genera més sensació d’aglomeració.

Quedarà també pendent la qüestió, més espinosa, del traspàs de la Pública al Comú de la capital, que la ministra Riva va insinuar a l’estiu. Des de Govern s’ha volgut deixar que passin les comunals per poder-ho gestionar amb el nou equip, però el cert és que no hi ha previsió que ni a curt ni a mitjà termini es modifiqui la situació de la Pública. hereva de la primitiva biblioteca –aleshores es deia Nacional, i només n’hi havia una– que el 1975 es va instal·lar a l’antic Col·legi Sagrada Família, i que abans de mudar-se a Prada Casadet el 1986 encara va desfilar per la 4a planta de la CASS i pels baixos de la casa Rebés. El setembre del 1996 es van dividir definitivament, i la Pública es va quedar a Prada Casadet entre que la Nacional es va traslladar a la Casa Bauró, on encara s’hi està. Tot i que per poc temps.

Possibles ‘núvies’ per a Casa Bauró i Casa Motxilla
Queda clar que la Nacional encara haurà d’esperar unes setmanes per estrenar les flamants instal·lacions que li estan destinades a la planta baixa del Rosaleda. Però la mudança dels altres serveis de Cultura és ja imminent: els primers a pujar camp a Encamp seran el departament de Promoció cultural –Acció cultural i Museus i monuments–, que està previst que se n’hi vagin el 13 de gener. En dues jornades s’hauria de completar el trasllat. Els seguiran Política lingüística i Patrimoni Cultural. Entremig, la ministra, el personal administratiu i les direccions. Abans que acabi gener estarà fet, auguren des de Cultura. I al març, la Nacional. Com és fàcilment deduïble, tot aquest moviment generarà una mena d’efecte papallona immobiliari. Què passarà amb Casa Bauró i Casa Motxilla, quan en marxin la Nacional i Política lingüística?

Doncs no s’hi amoïnin perquè els han sortit, es veu, moltes núvies. Entre d’altres, els serveis del Raonador del Ciutadà i la Secretaria d’Estat de Participació Ciutadana, tot i que encara no hi ha res de decidit i en qualsevol cas no heretaran el lloguer quasi simbòlic que fins ara abonava Cultura: poc més de 2.000 euros per cada edifici. També quedarà lliure l’ala esquerra de la primera planta de l’edifici administratiu, on estan allotjats els serveis de Cultura. Sembla que la secretaria Pro Tempore de la Cimera Iberoamericana ja li ha posat l’ull.