Sabia per ventura el lector –més aviat la lectora– que existeix un artilugi anomenat bala vibradora? Doncs existeix, i se’n poden imaginar la funció. Però per si de cas, aquí estem nosaltres, que hem fet un ràpid treball de camp. I segons els prospectes, és una mena de tub folrat de silicona avellutada “ideal per estimular vagina i clítoris”. Ho té tot, perquè és facilíssim d’usar: un clic i som-hi; un altre clic i s’ha acabat la festa.

Doncs es veu que la bala vibradora, junt amb les calcetes (també) vibradores –que existeixen, sí– i naturalment el satis(fyer) son algunes de les andròmines més populars de la residència de padrins on el fillastre de la Sus la vol ingressar. Sí, home, la Sus de la colla –les altres tres son la Gali, la Xènia i la Laura– que va entrar a les nostres vides tres lustres enrere gràcies a Això té cony/a. Aleshores era a compte de la Xènia, que s’acabava de divorciar i que no volia marxar de casa sense la seva joguina sexual preferida. Van passar els anys i al 2017 ens les vam retrobar a Quin/a Cony/a, per culpa de la Gali, que havia obert un sex shop i buscava la complicitat d’aquest particular gineceu. I ara hi tornen amb Això s’escony/ahhh?, aquest vespre i demà al Comunal de la capital i en la tercera cita de la Temporada de teatre.

Més del mateix? Sí i no. Repeteixen les quatre protagonistes –Vero Pérez, Mònica Vega, Anna Frases i Judith Villaró– i repeteix el director, Sergi Vallès, però ja no interpreten a estrictes coetànies, com a les dues entregues anteriors, sinó a dones cap a la setantena. Amb la molt saludable intenció de parlar d’una qüestió que fins no fa gaire ha sigut gairebé tabú: la sexualitat a la tercera edat. El punt de partida, diu Vallès, és que la vida sexual no s’acaba als 70: “El cos canvia però el sexe es queda i les ganes també. Òbviament, a certes edats ja no es tracta de fer proeses, sinó de practicar un sexe adaptat a les limitacions físiques, i els artilugis vibradors son ideals”.

Es tractava, insisteix, “de fer el que Líquida Dansa ha fet sempre: funcions per divertir-se elles i divertir l’espectador. Ens hem documenta per investigar com funciona la sexualitat en la tercera edat i hem introduït personatges nous que aporten més comicitat, com la Carme (Aina Pérez), que pateix les primeres fases d’una malaltia degenerativa: no ens riem de la pèrdua de memòra, perquè partim en aquesta ocasió d’un cas familiar sinó de les situacions que genera”. Completen l’elenc Cristina Mañosas, treballadora de la residència, i Olga da Cunha, la directora; la banda sonora la firmen Oriol Vilella i Lluís Cartes, i les coreografies, estem parlant de Líquid Dansa, Dani Sampaio.

Apta? No és ben bé per a tots els públics, adverteix, però això ho ha de valorar cada família. La prova del cotó pot ser el gag en què posen en solfa els vuit tipus de vulva, vuit, que corren pel mon: estan disposats a compartir-lo amb els més petits de casa? Hmmm.