Els agrada tastar de tant la dansa teatre. Ho van fer l’any passat amb Por+desig, i abans, a Qui a tué lady Macbeth i a Quin/a cony/a. Però Líquid Dansa va néixer com el que diu el nom i de seguida s’entén la necessitat de tornar a les arrels, al seu territori natural, al seu ADN. Per això el primer espectacle de la postpandèmia va ser Caixa o faixa, pur moviment en vuit actes, i per això mateix ara hi tornen amb On/Off, el 15è espectacle de la companyia des que el 2001 –mare meva– van debutar amb Viure.com? L’estrena serà el 26 de gener al Comunal de la capital –però fora de la Temporada, quan ho van proposar al Comú la programació ja estava tancada– i segona funció l’endemà. Es tracta, diu Mònica Vega, erigida en portaveu de Líquid Dansa, d’un espectacle de creació de coreografies comunitàries, que bàsicament vol dir que a partir d’un tema donat, que és la llum, han anat improvisant de forma col·lectiva números (solos, duos, trios i tota la colla a l’escenari) que posats un rere l’altre donen On/Off. La llum, sí, entesa com la font de la vida, diu Vega, i que justifica la proliferació d’elements lumínics en mans dels ballarins –de fet, sis ballarines (Paulina da Costa, Anna Frases, Cristina Mañosas, Aina Pérez, Verònica Pérez i la mateixa Vega) i un ballarí, Dan Sampaio. La llum, sí, entesa també com la guspira interior que ens posa en marxa, que ens dona alè i que ens justifica: “Y esa lucecita que apenas se ve, cuando estoy a solas va diciéndome: que no soy yo, que aun no soy yo”, cantava Joan Baptista Humet a la prehistòria. On/Off és un espectacle relativament curt (no arriba a l’hora de durada) molt accessible i on l’espectador, diu, només ha deixar-se dur, com les lluernes, per la successió d’efectes lumínics. Com és habitual –però no obligatori, perquè no sempre ha sigut així: a Por+desig van confiar en Alfons Casal– la direcció és col·lectiva.
