Diari digital d'Andorra Bondia
Els missatges escrits amb tinta invisible es desxifren amb una llanterna de llum ultraviolada.
Els missatges escrits amb tinta invisible es desxifren amb una llanterna de llum ultraviolada.

Literatura ultraviolada


Escrit per: 
Redacció / Foto: Màximus

La reedició de ‘Y la luz llegó a Andorra’ inclou una desena de cartes escrites amb tinta invisible que s'han de desxifrar amb una llanterna UV.

Llest com pocs a l’hora de promocionar la seva obra, Joaquín Abad acaba de treure al mercat la 2a edició de Y la luz llegó a Andorra, la seqüela de El andorrano. O millor dit, preqüela, perquè –segur que ho recorden– el novel·lista andalús retrocedeix ara fins al nostre 1933, amb Fhasa, l’ocupació del Consell, les vagues i la –ejem– revolució que van coincidir aquell intens curs. I amb el gran Borís que començava a ensenyar la poteta. Doncs bé: la nova edició de Y la luz llegó a Andorra incorpora un paquet de deu selectes cartes mecanoscrites, amb el seu sobre, el seu segell, i el reglamentari tampó de la censura –República Española. Censura. Seo de Urgell– que es creuen mossèn Antoni Solà, “párroco de San Esteve”, i el bisbe Justí Guitart en persona, amb cameos –atenció– del síndic Roc Pallerès i de Jacques Trémoulet, el patró de Radio Andorra.

Un suculent intercanvi epistolar que reflecteix la preocupació pel clima revolucionari que es respirava per aquí dalt aquell any sensacional, i que inclou missatges escrits en tinta invisible que el lector pot desxifrar gràcies a la llanterna de llum ultraviolada amb què es ven el volum. La cosa es posa especialment interessant quan arrenca la II Guerra Mundial i el protagonista de Y la luz llegó a Andorra, que ja s’havia fet la barba d’or escanyant els obrers de Fhasa, descobreix un altre filó d’or: el tràfic de fugitius pels Pirineus. Entre les cartes amb què Abad amenitza la lectura hi ha –no se la perdin– el xec per valor de 200.0000 pessetes que un tal Alexander Hallstein, en nom d’Adman, agència de publicitat holandesa, li fa arribar el 2 d’agost del 1943 a Trémoulet. Atenció al missatge xifrat: “Las cuñas deben radiarse exactamente en el horario señalado. Es importante que el margen de error no supere los cinco segundos para que los agentes que están atentos a los mensaje los interpreten adecuadamente”. Radio Andorra, Trémoulet, nazis... Glups.

Andorra
novel·la
Literatura
Abad
Y la luz llegó a Andorra
El Andorrano

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte