Cada nova edició del Festival Internacional d'Orgue és un prometedor viatge de descoberta, com aquells en què els mariners espanyols i portuguesos del XV s'embarcaven amb mapes aproximats que acabaven amb una advertència fabulosa –"Daqui em Diante só Há Dragões"– en singladures que mai no se sabia si tindrien viatge de retorn. Exagerem? Una mica, potser sí, però no hi ha cap altra proposta en el nostre panorama musical que pugui exhibir el múscul, l'ambició i el risc d'aquest cartell que ja va per la 27a edició i que té dos noms al darrere: el d'Ignacio Ribas, que n'ha sigut l'ànima des del primer dia, i el de mossèn Ramon Sàrries, al capdavant d'Amics dels Orgues, que hi ha cregut sempre. Avui és fàcil perquè totes li ponen, però hi va haver una travessa del desert que només la constància de l'un i (probablement) la fe de l'altre van permetre salvar.

Múscul, sí, perquè aquesta 27a edició presenta un cartell fastuós: onze concerts, onze, entre el 3 d'abril i el 29 de desembre, amb les seus habituals a l'arxiprestal de la capital i les parroquials de Sant Pere Màrtir, a Escaldes, i Sant Iscle, a la Massana, i la incorporació de Canillo, amb l'excusa del 50è aniversari del santuari nou de Meritxell. Permetran per tant que comencem per aquí: s'hi han programat dues vetllades: el 6 de setembre, amb el grup de percussió Amores i el mateix Ribas a l'orgue –no el rústic harmònium que es va adquirir el 2023, sinó un instrument modular que s'hi instal·larà per a l'ocasió i que després marxarà, en espera del gran orgue que la basílica mereix– i el 20 de setembre, amb l'italià Paoli Oreni, que improvisarà en viu la banda sonora de la pel·lícula Sherlock Jr, de Buster Keaton.

Això, pel que fa a Meritxell. Però una de les gràcies del festival ha sigut històricament el gust pel risc, aquesta vocació de transitar entre la tradició i la modernitat, entre la introspecció i l'experimentació. Això s'ha traduït en la particular dèria de proposar les combinacions instrumentals més pintoresques, sempre amb l'orgue com a eix vertebrador. Afegir-hi percussió, com a la primera de les cites de Meritxell, és ja un clàssic. Però és que aquesta edició estrenarà quatre formacions mai abans vistes entre nosaltres: per començar, orgue i piano, amb els germans Jonathan i Tom Scott, una proposta que a més d'inèdita promet ser espectacular, imaginin  l'efecte d'un gran piano de cua al presbiteri de Sant Esteve, i amb un programa eminentment popular que inclou l'obertura de La flauta màgica de Mozart, Clair de lune, de Debussy, i una de les quatre estacions de Vivaldi (l'Estiu, per concretar). Serà el 15 d'agost. Igualment inèdites són les propostes del 9 de maig a Sant Esteve i del 6 de juny a Sant Esteve: la primera, amb Francisco Javier López, organista titular de la catedral d'Àvila, i la nostra Ester Sánchez, professora al conservatori, a la flauta travessera; la segona, amb Augusto Belau, organista de la catedral de Castelló de la Plana, i la trompa de David Arnau, professor  també al conservatori de la capital. Però la més insòlita probablement sigui la cita de l'1 de setembre a l'arxiprestal amb Vincent Dubois, organista titular dels grans orgues de la catedral de Nôtre Dame, i l'acordionista Marie-Andrée Jorger, amb obres de Debussy, Fauré, Poulenc i Piazzola.

Hi haurà també dues racions d'orgue i veu: el concert de Setmana Santa, que obrirà el festival, de nou a Sant Esteve i de nou amb Ignacio Ribas a l'orgue, però ara amb la soprano Jonaina Salvador (3 d'abril); i la segona cita a Sant Iscle, el 5 d'agost amb Jordi Vergñes, organista titular de la catedral de Tarragona, i la també soprano Marta Mathéu, nom de referència de la lírica catalana: atenció al programa, consagrat a Bach i Haydn. Hi haurà també, i per acabar, tres programes d'orgue sol, amb l'austríac Peter Planyasky (obra pròpia) i el finlandès Aleksanteri Wallius, el 29 de desembre a Sant Esteve, que tancarà el festival amb un programa contemporani i sense cap concessió al repertori clàssic. Bé, sí, potser tres: tres dels Quadres d'una exposició, la suite de Mússorgski.

I hem deixat per al final la joieta del festival, la coseta rara i exquisida que no es poden perdre: la xilena Catalina Vicens, el 10 d'octubre a Sant Pere Màrtir, amb un programa de música antiga centrada en els cenobis femenins dels segles XII, XIII i XIV. Amb orgue i, atenció, organetto,  instrument portàtil que es toca amb una mà mentre amb l'altra s'hi insufla aire, i que tampoc hem vist mai a les Valls Neutres.