Passin i vegin. O, més ben dit, pugin i mirin. Perquè si entre el 7 d’agost i l’1 de setembre s’animen a enfilar-se fins a la farga del Madriu −2.000 metres− veuran com treballen arqueòlegs i artesans de pedra seca. Fins i tot si tenen sort, Olivier Codina, que a banda de director del projecte és qui cuina el ranxo diari, els ofereix un àpat compartit amb la vintena de membres de l’equip. Si no, segur que unes bones explicacions sobre la feina, la farga i la indústria del ferro, a Andorra i al Pirineu, sí que els aportarà. Ell o el director de l’excavació, Abel Fortó, o un altre membre de l’equip, capitanejat des de Patrimoni Cultural. Les visites oficials seran els dijous, però gosem suposar que en qualsevol altre moment tampoc no els faran girar cua. En tot cas, els tècnics centraran aquesta tercera campanya d’excavació en la casa, l’estructura que podria ser el primer habitatge del segle XVIII, i en l’excavació del sistema d’alimentació del botàs de la Farga. 

“L’edifici és complicat”, confessava Codina durant la presentació de la campanya. De fet, “la potència mateixa del jaciment, on han sortit més estructures que les previstes, com el baix forn, que hem trobat sencer”, està fent que tot el projecte s’expandeixi en el temps. Sense anar més lluny, exemplificava, preveien que tot el circuit del mineral, arribat des de Puimorent, fos relativament senzill; “però no”, com demostren les restes de dipòsits i altres estructures que parlen d’un procés de fabricació del ferro molt més complex. I que els arqueòlegs, ja ho han dit en altres ocasions, han d’anar desentrellant perquè aquella gent no deixaven res per escrit: “Ni que vingués un enginyer, en realitat no li explicaven tot amb detall perquè, naturalment, saber fer el ferro tenia un preu” i els fargaires en conservaven el secret, que transmetien sols de generació en generació. Així que el que digui la documentació (escassa) que s’hagi conservat per escrit, els arqueòlegs s’ho agafen amb pinces i l’objectiu, han manifestat sempre, és “fer parlar les pedres”. 

És, dèiem, la tercera campanya d’excavació i revaloració d’aquest “BIC dins d’un BIC”, recordava la directora de la comissió de gestió de la vall del Madriu, Susanna Simon, amb un pla de conservació considerat de “prioritat molt alta”, amb vestigis arqueològics que cobreixen sis segles d’història. Bé tan singular −exemple únic de farga a la catalana dels segles XVIII i XIX als Pirineus−, s’ho mereix. Com també un pla de divulgació, que inclourà senyalització, guia, futura visita virtual per entendre’l bé, monografia de Patrimoni Cultural i creació d’itineraris, inclosos a la Ruta del Ferro que travessa la serralada des del País Basc fins al Mediterrani, amb incursions cap al nord i endinsant-se a Catalunya. Les caminades que es marquin pel Madriu, l’itinerari de la siderúrgia, concretament, tindran la farga com a punt central, puntualitzava Codina. 

Fortó, que desgranava les troballes fetes fins al moment, en destacava com la més gran sorpresa el forn de grillatge (on es feia el torrat previ del mineral, abans d’esmicolar-lo i fer-lo passar al baix forn), tot i que ja només se’n conserven els vestigis. S’ha excavat en extensió tot l’edifici de la farga i al voltant immediat i s’ha datat la construcció i inici de funcionament el 1732. En una primera fase, perquè va tenir una segona etapa de producció, a partir de finals del segle XVIII i inicis del següent, amb la introducció de novetats en el procés productiu, com el martinet. Un dels objectius de la campanya, precisament, és documentar tot el procés de fabricació del ferro. També acabar de determinar, com apunten en hipòtesi, que podran fer un seguiment als canvis tècnics des dels forns de les fargues baix-medievals fins al que es va conèixer com a fargues a la catalana. Ceràmiques i restes com fragments de gots de vi faran albirar com podria ser el dia a dia d’aquells homes del ferro. Un pastador, un forn de pa (que no es podrà excavar enguany), en donaran més pistes.També es va detectar una explotació agropecuària, sembla ser, anterior al 1732, probablement de la baixa edat mitjana, una estructura després aprofitada pels fargaires. Així podran establir també el període d’ocupació i activitat humana a la zona.

“L’arqueologia està al servei de la conservació”, precisava Codina, que recordava que tot aquest treball, a banda de l’estudi científic, està encaminat a posar fi al deteriorament del jaciment detectat el 2019. Evitar perdre’l “totalment”.