Un centenar de queixes i dues multes des que la nova llei del català va entrar en vigor el maig del 2024: son moltes o poques? Doncs depèn. Moltíssimes, si agafem com a referència la primera llei, promulgada el 1999 i que es va saldar amb zero multes, és que ni una, en el quart de segle que va estar en vigor. Poques, si ens deixem guiar per les sensacions, aquest insistent rum rum segons el qual els últims anys –des de la pandèmia, per concretar– l'ús de la llengua oficial ha anat retrocedint de forma creixent i alarmant en l'esfera pública. També per l'esperit de la llei: la ministra de Culrtura ja va advertir que la voluntat era aplicar-la, i que si calia sancionar, se sancionaria, en clar conctrast amb la cvista grossa que es va fer el quart de segle exterior.
De seguida hi tornem, però abans caldrà concretar la naturalesa del centenar clavat d'expedients incoats el 2025 per Política lingüística: un de cada dos (54) ho va ser per incomplir l'obligació de posar en català el nom comercial de l'establiment, el rètol i la publicitat; disset en l'àmbit de la retsauració, per no disposar de la versió en català de la carta o per no poder atendre en la llengua oficial; actirze, de nou per no garantir l'atenció al públic en català, ara en el sector comercial; i sis, en l'àmbit de l'administració pública, perquè la llei obliga tant a atendre els ciutadans els ciutadans com que els treballadors d’organismes públics utilitzin entre ells la llengua oficial quan exerceixen les seves funcions.
Onze d'aquests cent expedients es van resoldre de forma favorable perquè les empreses denunciades van resoldre els incompliments; altres nou es van arxivar per falta de concreció o perquè els fets denunciats no constituïen cap infraccio de la llei i dues sancions fermes, totes dues per un import de 1.201 euros: una, a un hotel del Pas de la Casa per no disposar de formularis en català; l'altra, perquè el restaurant en qüestió no va poder atendre uns clients en la llengua oficial. Això no vol dir que no hi hagi més sancions, perquè queden per resoldre el 30% dels expedients, adverteix el cap del departament, Joan Sans.
I tornem ara al començamnent: dues multes, son moltes o poques? El mateix Sans insisteix en una obvietat: una queixa no es converteix automàticament en sanció, i que s'ha de seguir un procediment que és essencialment garanrtista i, per tant, llarg: si efectivament es considera que s'ha vulnerat la llei, cal donar un termini raonable per resoldre l'incompliment, i comprovar després que s¡ha fet de forma satisfactòria: "No és el mateix que falti una carta en català a formar un dependent perquè pugui atendre en la llengua oficial.
Òbviament, en aquest segon cas s'ha de donar un termini més ampli. De totes formes, si no es resolt de la forma adequada s'incoa, ara sí, l'expedient sancionador. I de nou el presumpte infractor disopsa d'un altre termini per presentar al·legacions, que han de ser ateses i resoltes. Només arribat fins aquest punt del procediment s'aplica la sanció. I com es veu,això és excepcionalment, perquè tan sols dues de les cent queixes han acabat en multa: "Actuem tal com estableix la llei. No es pot dir que hàgim posat només dues multes per complir l'expedient: hem post les que havéimde posar".
El doble de A1 i A2
El balanç del primer any i mig de la llei del català es completa amb el boom que han experfientat els centres d'autoaprenentatge: per al primer semestre del 2026 s'esren 700 matriculats als cursos presencials i 300 més als virtuals, xifres similars a les de l'últim trimestre de l'any passat, quan es va produir el primer salt. Pel que fa als exàmens, a la primera convocatòria del 2026 s'hi han inscrit 925 alumnes, dos centenars més que l'anterior, i l'increment ha sigut especialment significatiu a l'A1 i a l'A2, els que la llei obliga a acreditar per renovar el permís de treball: en total, 410, el doble que el curs passat. Cal dir, per acabar, que fins ara no s'ha denegat cap permís per causa del certificat lingüístic.
