Diari digital d'Andorra Bondia
Datada cap al 1090 Ot i la seva germana Llúcia. Sant Pere del Burgal (Pallars Sobirà ).
Datada cap al 1090 Ot i la seva germana Llúcia. Sant Pere del Burgal (Pallars Sobirà ).

Llúcia, la dona que va crear el bisbe


Escrit per: 
Alba Doral / Foto: Verònica Rapalino

Quin és el camí més curt entre un comte excomunicat i un fill, Ot, que es convertirà en bisbe d'Urgell? Sens dubte, una dona que sap com emprar la diplomàcia. En ella, en Llúcia de la Marca, s'atura avui el Parlem d'història a l'Espai Ermengol. Intervenen Verònica Rapalino, historiadora i tècnica de l'Arxiu Comarcal, i la historiadora de l'art Alba Pampalona (treballa a l'àrea de Museus i Monuments del Govern d'Andorra). Excomunicats, diplomàtiques i guerrers han titulat aquesta xerrada que posa la mirada sobre una (de tantes) dona desconeguda però segurament crucial: sense ella hauria arribat mai Ot a ser bisbe? 

Artaud, comte de Pallars, el guerrer a qui al·ludeix el títol de la xerrada, moria excomunicat per accions controvertides com arrabassar béns eclesiàstics com Sant Pere del Burgal. O la presa del tresor de l'església de Sort, que en un document signat pel mateix comte torna, reconeixent que els havia usurpat. O l'apropiació de Santa Maria de Gerri. O el monestir de Rodés. Són accions que els successors, encapçalats per la seva vídua, Llúcia de la Marca, han de revertir. "Hi ha un document en què el fill, Artaud II, la mare i Ot, que ja apareix nomenat com ardiaca, el 1086, es comprometen a tornar Santa Maria d'Àneu a canvi de la promesa del bisbe Bernat Guillem d'aixecar l'excomunió", apunta Rapalino. Seria la manera d'enterrar-lo en Terra Santa. O és amb aquesta mateixa finalitat, eixugar els pecats paterns, que van atorgar les pintures del Burgal en què els donants apareixen ben identificats, malgrat que les figures s'hagin conservat fragmentàriament. Per cert, que una part no hagi aparegut fins al 2000 ha permès que es mantinguin in situ. 

Rapalino i Pampalona aporten un perfil d'aquella dona, artífex de la carrera eclesiàstica del seu fill. Germana d'Almodis, comtessa de Barcelona, les dues filles dels comtes de La Marca van ser més que probablement alliçonades en les arts de la diplomàcia que tan útils resultarien. "Però qui els fa aquesta tutoria no van ser els comtes de La Marca, sinó el comte de Barcelona, Ramon Berenguer", proposa Pampalona.  Havia intentat casar Llúcia amb un dels enemics acèrrims, Guillem de Besalú, però el tracte no es materialitza. Finalment, mira cap a l'oest, territoris que també cobejava, i per això la unió amb el comte de Pallars. 

Entre Artaud i Llúcia hi ha una diferència d'edat de vint anys, cosa que lligada a la intensa pràctica guerrera de l'espòs presagia que enviudarà aviat. Així és. Gaudeix de l'usdefruit dels béns del marit i es dedica a desfer el llegat bèl·lic: el primogènit, que es convertirà en Artaud II, es dedica a pacificar aquella intensa confrontació entre els dos Pallars. I el fill segon (o petit, no està clar) esdevé bisbe d'Urgell sols quinze anys més tard. Una dona forta, una dona política, una estratega. "I si la germana, Almodis, tenim constància que tenia formació com a jurista, no és estrany pensar que també Llúcia en tenia", proposa Rapalino. Però encara és una història per explicar, puntualitza. 

Com la del mateix bisbe Ot. "Hi ha poquíssima literatura", coincideix Carles Gascón, que participarà en dues xerrades. Amb Climent Miró farà un dibuix del context històric i en solitari proposarà el perquè de la construcció de la catedral de Santa Maria: la quarta edificació i sobre una construcció que a penes datava de seixanta anys enrere.  Els motius no resten gaire clars, però per a l'historiador hi ha una hipòtesi plausible: eren els temps de la reforma gregoriana, en la qual ell s'inscrivia, i volia plasmar tota la potència del Bisbat d'Urgell. Per això aquesta fortalesa, "no tant perquè preveiés cap assalt, sinó perquè el castell era l'expressió del poder", puntualitza Gascón. Algun interès també en refermar-se ell mateix atesa la taca de la figura paterna? Probablement també. 

I per cert, Gascón promet revelar algun detall sucós i "un punt exòtic", reconeix, com que al bisbe Ot, que havia estat molt actiu en la conquesta de Balaguer, li fos a posteriori encomanada la gestió de totes les mesquites de la ciutat. 

sant
Ot
llúcia

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte