Love It es regala un disc

La banda de Carina Ventura, Hèctor Pérez i Landry Riba presenta dilluns el primer cedè: nou versions passades pel sedàs manouche.

És probablement una de les propostes més marcianes del nostre panorama musical, amb el permís de Pali i del mateix Landry Riba quan es posa atmosfèric, neoclàssic i tota la pesca. Love It va néixer el 2014 amb la molt saludable intenció de regalar-se unes bones dosis de jazz manouche, i la cosa va anar tan bé que l’any passat no van parar de tocar –una trentena de bolos: una barbarita per als nostres estàndars– i van veure claríssim que havien de tenir un disc. Com a carta de presentació davant de cliens potencials, i també per als seus fidels seguidors.

Dit i fet: dilluns presentaran la criatura en el cartell de Músiques del Món a la plaça Coprínceps d’Escaldes. El primer dilema –temes propips o covers?– el van resoldre ràpid: Love It –així és com es diu el disc: no és que hagin suat, per trobar-li nom– inclou nou de les versions diguem-me més aclamades del tercet. Temes rodadíssim com Bad Romance, de Lady Gaga; Smoke On The Water, de Deep Purple, i Eye Of The Tiger, popularitzada gràcies a la banda sonora de Rocky, i alguna concessió a la galeria com ara Take The A Train, que potser perquè resuta especialment ballable acostuma a arrasar als directes.

Però no s’hi amoïnin, que ballar, ballaran des de la primera pista, All Of Me, fins a l’última. Ho vulguin o no ho vulguin. És el que té aquest pintoresc invent, que inicialment s’havia de consagrar al jazz manouche però que s’ha acabat obrint al swing i també al pop: “Ara no som estrictament ni una cosa ni l’altra, sinó una barreja de totes tres”, diu Riba, aquí en aquesta pintoresca reencarnació com a contrabaixista, “que no té tècnicament ni melòdicament res a veure amb el baix i que comporta un canvi radical de registre i de concepte, però que m’atreu precisament per això”.

L’acompanyen en aquesta aventura la vocalista, Carina Ventura, i Héctor Pérez, a la guitarra, “que té una rítmica més manouche, mentre que el contrabaix tendeix al swing”, diu, amb la participació puntual de Christian Pérez, a la bateria, i d’Elias Porter, al violí. La culpa de tot plegat la té Ventura: ella va ser qui li va demanar de canviar el baix pel contrabaix. Per una pura qüestió estètica: el baix no acabava d’encaixar en el projecte. I Riba s’hi va avenir perquè hi va veure l’oportunitat de ressuscitar un instrument que ja havia tocat ocasionalment un decenni enrere però que va haver d’aparcar perquè –diu– “no deixa de ser un embalum i si no tens oportunitat de tocar, el millor que pots fer és treure-te’l de sobre, per una qüestió d’espai”. Amb Love It, a més, mata el cuquet del directe i en certa manera es desintoxica de l’aventura més solitària que és la seva faceta “atmosfèrica”.

També per a Ventura el tercet suposa un projecte paral·lel al de la seva altra banda –amb Jacobo Díaz i el persefone Carlos Lozano– mentre que Pérez ho compangina amb ONE, el grup de música cristiana que va debutar ara fa dos anys al Canòlich Music. Tot plegat, ja ho veuen, als antípodes de Love It, que completa els temes títols que ja hem anat dient amb Spider-Man, Oranged Colored Sky, It Don’t Mean A Thing i Don’t Stop The Music.

El nou de Landry Riba, a l’octubre

A Riba l’havíem deixat al juny enfilat al concert vertical del Jambo, i amb un nou disc entre cella i cella: Mountain Sounds, la tercera incursió en el particularíssim so entre neoclàssic, atmosfèric i new age que va estrenar amb We Were Trapped In The Dream Of A Dog i que l’any passat va tenir continuïtta amb Tales From Behind The Mirror. Doncs bé:a principis d'octubre ell i els sospitosos habituals –Mireia Planas, al violoncel; Sílvia García i Elias Porter, a la viola, i Joan Garriga, al violí– s’enfilran fins a cinc monuments del país –Sud Radio, Casa de la Vall, Sant Miquel de Prats, cal Pal de la Cortinada i l’era de Casa Rossell– per enregistrar-hi els cinc temes –mitja horeta justa– que tindrà el disc. Un projecte literalment audio-visual perquè paral·lelament al cedè es rodarà un clip de cada cançó –amb Èric Rossell a la direcció– i s’editarà un DVD que completarà el pack de Mountain Sound. Cada tema, diu, està escrit expressament per l’escenari on es gravarà, i la intenció és que la criatura arribi a temps per a la campanya de Nadal.