“Em comprometo a pujar-hi per comprovar-ne l’estat i posar-hi ordre si cal. I a fer-ho aquesta mateixa setmana”. Aquest era el compromís públic que el cònsol de Sant Julià, Josep Majoral, adquiria ahir, després de ser interrogat per la deixadesa que impera a la Canya dels Pujols, també coneguda com la cova de la Margineda –i que cal no confondre amb la balma del mateix nom, tot i que s’hi troba a uns pocs centenars de metres. Com denunciaven dimarts en aquestes mateixes pàgines l’arqueòleg Gerard Remolins i un espeleòleg que prefereix conservar l’anonimat, a la Canya dels Pujols hi han proliferat des de fa temps pintades i grafitis, hi ha restes de focs a terra, i el cartell informatiu que fa anys hi va plantar el mateix Comú avui és una andròmina llançada per terra.

D’acord que estem parlant només d’una cova. Però no d’una qualsevol: és precisament la proximitat amb la Balma de la Margineda, probablement el jaciment estrella del nostre paleolític i on les excavacions que s’hi van practicar fins al 1993 van permetre exhumar restes d’habitatge humà de fa 10.000 anys, les més antigues del país, i el fet que mai no s’hi havia excavat, el que la converteix en un jaciment potencialment ric. De fet, el Centro Superior de Investigaciones Científiques espanyol, juntament amb el mateix Remolins, hi projecta un sondeig per buscar-hi restes de la transició entre les últimes comunitats de caçadors recol·lectors paleol´tiics als primers assentaments d’agricultors neolítics.

Majoral admetia ahir no tenir coneixement de l’estat de la cova i no s’atrevia per tant a aventurar quin tipus d’intervenció hi podria dur a terme el Comú, més enllà de posar-hi “ordre”. Ja es veurà en què es tradueix aquesta bona voluntat, perquè les opcions van des de netejar els murs interiors a col·locar a la porta una reixa que permeti veure’n la sala però no entrar-hi. Una opció que tampoc sembla la preferida pels espeleòlegs, “perquè quan vas a la muntanya l’últim que vols és trobar-hi ferros”. En el dilema entre protecció del patrimoni i garantir-hi el lliure accés dels ciutadans no ho tindrà fàcil. És clar que és el mateix de la Balma de la Margineda i la solució sí que ho va ser: plantar-hi una reixa que permet contemplar-la però no entrar al jaciment. Ningú se n’ha queixat mai. Excepte Remolins, precisament.