Diu que en tornar el 31 de desembre a la feina, a les instal·lacions del servei de Patrimoni a Aixovall, s’hi va trobar la carta d’acomiadament. No causal. A l’arqueòleg Àlex Vidal (1975), que des de fa vuit anys hi prestava serveis com a eventual i que ha participat —per fer-nos-en una idea— en les excavacions de la Margineda, Juverri, l’hort de l’església de la Massana, el cementiri medieval de Pal, al Cedre i al Madriu, se li va caure el món a sobre. Amb la carta a la mà, diu Vidal, se’n va anar a parlar amb Ricard de Deus, coordinador del departament, “però no hi havia res a fer: com ell mateix em va acabar admetent, jo no era culpable, però sí que era el més dèbil —tenia contracte eventual— i per tant vaig servir com a cap de turc”.

Però, culpable, ¿de què? El motiu de fons de l’acomiadament —no causal, recordem-ho— radica segons Vidal en les repetides demandes que un arqueòleg aliè al servei havia anat interposant des del 2014 per accedir a la memòria de les excavacions del jaciment neolític de Juverri. El problema, sosté Vidal, és que les memòries que reglamentàriament s’han d’elaborar en concloure una excavació “no havien sigut mai una prioritat del departament fins que el setembre del 2015 el mateix De Deus així ho va establir, en el que de fet és l’única directriu que ha emanat del coordinador”. De memòries, continua Vidal, tan sols se n’han acabat tres, “precisament perquè fins ara no eren una prioritat”, i entre elles no hi ha la de Juverri.

Així que a aquest arqueòleg independent se li va facilitar a l’octubre, seguint les indicacions del gabinet jurídic, l’esborrany de la monografia sobre el jaciment lauredià que l’àrea de Recerca tenia pràcticament enllestida. Un text en què participen una dotzena d’investigadors i que compta amb l’aval entusiasta de Jean Guilaine, eminència de l’arqueologia francesa i director de les excavacions de la balma de la Margineda: “Una monografia és per definició una obra de rang superior a la memòria, i conté també els resultats de les excavacions, però no n’hi va haver prou.” Ni per al demandant, que després de presentar diversos recursos d’alçada va amenaçar de portar el cas a la Batllia, ni per a De Deus, diu Vidal.

El resultat va ser l’obertura d’expedient disciplinari a l’altre arqueòleg del servei —aquest, amb plaça de funcionari— per no entregar els treballs sol·licitats pels superiors —en referència a la monografia, en procés d’edició— i per falta de resposta a les demandes dels ciutadans, així com la carta d’acomiadament que es va trobar Vidal. Naturalment, aquest últim no s’hi ha avingut i va respondre amb la demanda per acomiadament improcedent que ara es ventila a la Batllia i a la qual el ministeri s’ha oposat —diu Vidal— “amb arguments que contradiuen l’acomiadament no causal del desembre: com en el cas de l’expedient al meu company, al·leguen ‘descontentament’ quant al desenvolupament de la meva feina i mala conducta en la resposta als requeriments del coordinador, cosa que mai no m’havia fet saber; de fet, no havia tingut una sola queixa per suposada ‘mala conducta’ en vuit anys a Patrimoni”. L’altre argument esgrimit pel ministeri, conclou Vidal, és “el possible retorn de la titular de la plaça, que d’altra banda ja va ser denegat el 2011”.

Pròxima cita a la batllia

En qualsevol cas, l’àrea de Recerca Històrica, sense cap des de l’última reestructuració de l’organigrama i que dirigeix el mateix De Deus, ha quedat reduïda a un sol arqueòleg que, a més, té com a prioritat absoluta concloure les memòries pendents, consigna que, diu Vidal, “ha obligat a aturar els projectes en curs, com ara l’estudi final de l’inventari de béns arqueològics del Madriu i les prospeccions d’alta muntanya als orris de Comavella, a Ordino”. El problema, insisteix, és que prioritzar les memòries compromet les intervencions preventives: “Si en unes obres apareixen indicis arqueològics, difícilment es podria assumir l’excavació reglamentària des del departament, tal com estableix la llei.”

Vidal, en fi, s’ha vist obligat a ventilar públicament el cas per denunciar el “desgovern”, la “incomunicació” i el “cúmul de despropòsits” en què ha caigut, diu, el departament des de l’accés a la coordinació de De Deus, “que dirigeix el departament des de l’edifici administratiu del Govern, que s’ha limitat a amenaçar d’obrir expedients, i a vantar-se’n, i que ha donat sistemàticament per bones les queixes d’aquest particular sense donar-nos la possibilitat de defensar-nos públicament”. Vidal l’acusa d’haver practicat “una feina constant de desprestigi i d’erosió de la nostra professionalitat”, adverteix del risc d’“externalització” dels serveis d’arqueologia que per llei corresponen al ministeri, i reclama ara a la Batllia que el restitueixin en la seva plaça d’eventual “per acomiadament injustificat i improcedent”: vaja, que el cap de turc els ha sortit rebel.