Diari digital d'Andorra Bondia

Malabars que rimen (en consonant)


Escrit per: 
A. L. / Foto: Jonathan Gil

Potser recordin Maiurta: sí, home, aquella coseta raríssima i delicada que fa un parell d’any va aparcar, vela inclosa, a la plaça del Poble. Doncs aquest FoResT de Jérôme Thomas, l’apòstol del malabar contemporani, és com aquell Maiurta de Marcel Escolano però a la francesa. És a dir, passat per un sedàs intel·lectualitzant, amb tot el suport institucional -al Clot d’Emprivat escaldenc hi arriba de la mà de la programació cultural de l’ambaixada, i el mateix Thomas va rebre el 2003 el premi SACD de circ- i amb ressonàncies mundials. De fet, Thomas és probablement el més semblant a una figura mundial que hi pot haver en un àmbit tan concret com és el dels malabars. I tot, als antípodes del Cirque du Soleil: només han de passar per la vela -de fusta, però vela- que ha instal·lat al Clot d’Emprivat i on des d’ahir i fins al dissabte presenta FoResT, espectacle minimalista, 80 minuts de malabars i manipulació d’objectes a càrrec de la ballarina Aurélie Varrin, amb l’acompanyament a l’acordió -ho veuen, que francès- de François Baëz. Fins i tot en això s’assembla a Maiurta, amb percussió en lloc d’acordió. I sigui això dit no com una crítica, sinó tot el contrari.

Thomas, en fi, ja ha passat a la història del circ com a l’inventor del malabar cúbic -una cosa així com dividir l’espai en formes geomètriques per acomodar-hi els moviments del cos i dels objectes- i es declara seguidor lleial de les directrius del circ contemporani. Ni tradicional ni modern; contemporani, “que insisteix a fer preguntes que no sempre obtenen resposta”. Pel que fa als malabars, això es tradueix en una exòtica, sorprenent combinació del que ell anomena objectes “codificats” -sobretot, les boles blanques, cinc, amb què fa autèntiques virgueries- perquè fa un segle, més o menys, que els seus col·legues utilitzen d’una manera més o menys preestablerta, i els “no codificats”, que en el cas de FoResT són, exactament, una ploma d’estruç, una altra de gall dindi, uns palets xinesos -dels de menjar, s’entén- i, atenció, una humil bossa de plàstic. Òbviament, qualsevol pirueta que ell i Varrin puguin fer amb una ploma és pura poesia visual, així que no s’estranyin si en un moment donat creuen veure l’esperit de Brossa. En fi, que si són dels que es van quedar enganxats a Maiurta, no els faci res desembutxacar els 20 euros de l’entrada. S’ho agrairan tota la vida, ja ho veuran.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte