Arrenca el cicle de conferències que complementa l'exposició 'Del néixer al renéixer', i ho fa amb una immersió en la manera com aquell poble entenia la masculinitat, la feminitat, la sexualitat, maternitat, la infància i la vellesa. Aquest vespre a la sala d'actes del Comú.

Com era una família de l'Antic Egipte?
Totalment heteronormativa: pare, mare i fills. En el concepte de família dels egipcis antics no hi cap altre tipus d'identitat sexual.

Perquè no existien o perquè estaven proscrites?
El motiu de fons és que com una relació homosexual no podia ser òbviament fecunda, perquè no podien engendrar fills, quedaven al marge del concepte de família.

L'homosexualitat, estava admesa? Tolerada? Perseguida?
Segurament ni s'ho plantejaven. En una societat on no existeix aquesta idea, com passava entre nosaltres no fa tants anys, és molt difícil que t'identifiquis amb una altra identitat sexual que no sigui la normativa, i encara més practicar-la. En qualsevol cas no ens n'han arribat testimonis documentals. En canvi, el que sí que s'han documentat són pràctiques homosexuals masculines.

Com s'entén, això?
Quan es buscava humiliar un home, generalment un enemic caigut en combat, se'l sodomitzava, se'l penetrava analment per feminitzar-lo i d'aquesta manera humiliar-lo. Això mateix s'ha documentat  en moltes altres cultures. Però l'element actiu de la relació no és pròpiament homosexual, és heterosexual que fa una pràctica homosexual per castigar un altre home.

I el lesbianisme?
No n'existeix ni un sol cas documentat. Com tampoc d'homosexualitat masculina, d'altra banda.

Vida dura, la dels egipcis?
Molt. L'esperança de vida era molt baix, com en totes les societats antigues. L'esperança de vida era d'uns 28 anys per a les dones i 32 per als homes. I aquesta diferència venia marcada pel part, un moment molt perillós per a les dones fins no fa gaire. Tenien com més fills millor, per una qüestió de supervivència –la mortalitat infantil s'enfilava fins a un terrorífic 50%– i també cultural: els egipcis creien en el Més Enllà i que en aquesta altra vida s'haurien d'alimentar igualment. I eren els descendents els que els havien de portar el menjar del Més Enllà a la tomba. Si no tens fills no tens ningú que et pugui alimentar després de mort.

De què morien?
Mala alimentació, malalties  avui lleus però que a l'època podien ser mortals, i condicions laborals duríssimes. Això, en el cas del poble baix, que representava el 95% de la població.

Quin era el paper de la dona?
No estaven tan absolutament subordinades a l'home,  com a Grècia i Roma, on no podien ni sortir de casa, però en cap cas era una situació d'igualtat. En 3.000 anys d'història només hi va haver quatre reines. Quatre. Tampoc pot tenir una tomba pròpia. Se l'enterrava a la tomba del marit. I quan moria el marit quedava totalment al marge de la societat.

I Nefertiti?
Les quatre reines documentades són Cleòpatra VII, Hatsesut, Sobekhotep i Merneith. Neferitti era només l'esposa d'Akenaton. És un personatge important, cert, però el rei era ell. I cosa curiosa, ni existia el concepte de reina: era l'esposa reial. Fins i tot les quatre que van arribar a regnar ho van fer com a reis, no com a reines.

Tenim la imatge llicenciosa de grecs i romans, però en canvi dels egipcis, no. Era realment així?
El sexe el practicaven, òbviament. Però disposem de molt poques fonts, bàsicament són religioses, cosa sorprenent per a la nostra mentalitat. 

Per exemple? 
El déu Atum és el creador del món. I com el crea? Com que estava sol, es masturba i de la seva ejaculació sorgeixen dos germans bessons, Xu i Tefnut, el déu de l'aire i de la humitat, d'on sorgeix tota la resta. Però informació profana en tenim poquíssima: una trentena d'imatges en tres mil anys. Res a veure amb l'abundància de representacions que trobem a Grècia i Roma. 

I el papir de Torí?
És una meravella, un unicum en què trobem dotze escenes de caràcter sexual de les quals nou són coits, i les altres tres, de caràcter pre i postcoital. Penetracions vaginals i anals. Heterosexuals, per descomptat.  Amb diferents posicions, i això és interessant perquè ens indica que hi ha una recerca del plaer, que no és un sexe amb finalitat únicament reproductiva.

El Kama Sutra egipci?
El problema és que no el sabem interpretar. Hi ha qui hi veu efectivament un Kama Sutra. Altres creuen que és un prostíbul, però resulta que no s'ha documentat ni una sola vegada, cosa que no vol dir que no existís.

Llavors?
Crec que és un conte sexual que explica les peripècies d'un personatge, enfotent-se'n de la seva masculinitat.  La literatura de l'Antic Egipte és principalment oral, la majoria de la població era analfabeta, i es representava a través d'il·lustracions. Per això penso que el papir de Torí és en realitat un relat.

No existia res de semblant a la pornografia?
En absolut. Això és un concepte nostre. El papir de Torí no està concebut per al plaer sexual. 

No havíem quedat que la prostitució era l'ofici més antic del món?
Doncs no sembla que sigui cert. I l'Antic Egipte no és un cas excepcional. Al Pròxim Orient tampoc no s'ha documentat. La prostitució és un concepte occidental: ens pensem que és inherent a l'ésser humà i no, és inherent a l'ésser occidental. L'hem intentat trobar en altres societats. Sense èxit. Potser demà apareix un document que em contradiu, però ara mateix no en sabem de cap.