Cultura Activa es presenta aquest vespre en societat. L’objectiu: potenciar l’ús social del català, amenaçat segons ella pel flux migratori hispanoparlant dels últims anys.

Si necessita defensa és que parteixen del principi que està en risc.
La cultura està en un bon moment, però les institucions no arriben a tot arreu i hi ha d’haver un teixit associatiu que també treballi al seu favor. El que sí que es troba en una situació millorable és la llengua, i aquí és on nosaltres volem incidir. L’ús social, bàsicament.

Què és el que els amoïna? Em refereixo a casos concrets.
Les dades de l’estudi sobre els coneixements i usos lingüístics no són terribles, però són quadriennals i la societat avança molt ràpidament. Tenint en compte el flux migratori dels últims anys, ens trobem en un context complicat. 

De quin “flux” estem parlant?
Em refereixo a l’arribada massiva de persones castellanoparlants. Com que consideren que tothom entén el castellà, de vegades costa més que facin el pas d’aprendre el català.

Es basa en alguna enquesta?
La percepció és totalment subjectiva, però no la tinc només jo. M’ho comenta molta gent, i a mi també m’ha passat que vas al supermercat, vas al bar i alguna vegada m’han dit: “Es que no te entiendo, si me hablas en catalán”. Això, a Andorra, no m’havia passat mai.

Doncs segons el Govern hi ha 3.000 persones inscrites als cursos de català.
És cert, i indica que hi ha una voluntat d’aprendre’l. Però necessitem que la llengua al carrer sigui el català, i això no sempre és així. I a més, internet no ens afavoreix, perquè la llengua d’ús dels joves a les xarxes no és la catalana. Necessitem youtubers i instragramers en català, i hi ha moltes empreses que a les xarxes prescindeixen del català.

I com ho pensen fer?
Treballant amb les federacions i entitats esportives perquè és un àmbit on  de seguida es canvia al castellà. Volem parlar-hi, a veure què hi podem fer, d’una manera assertiva i sense imposar res.

El seu paper serà assenyalar els bars on els cambrers no atenen en català o els clubs on als entrenaments no es parla en català?
No assenyalarem ningú. El que volem inculcar a la població és que quan et mantens ferm i no et passes al castellà no estàs imposant res, sinó que estàs ajudant l’altre que aprengui el català. Convèncer la ciutadania que si no els atenen en català, que s’hi mantinguin ferms i que els expliquin que un cortado és un tallat. Només així aconseguirem que la nostra llengua sigui útil. No entra dintre dels nostres esquemes ni actuar com a inspectors de la llengua ni molt menys com a justiciers.

No hauria de ser feina de Política Lingüística?
Fan les seves campanyes, però no n’hi ha prou ni arriba a tot arreu, i aquí és on entra en joc la societat civil. Un compromís amb la teva llengua i amb el teu país és lloable.

El vincle amb Òmnium, fins on arriba? Exerciran com  a sucursal d’Òmnium, amb el risc obvi de politització que això comporta?
Nosaltres som  Cultura Activa, no Òmnium. Ara bé, necessitem amics i que siguin poderosos, i si aquests amics ens ajuden a néixer i a fer el camí, encantats. Nosaltres volem vetllar per la llengua i la cultura catalanes, i pel nostre país, que és Andorra. Hi ha moltes similituds, tot i que ideològicament hi ha un punt on ens separem, perquè Òmnium treballa a Catalunya en un context diferent al nostre.

No seran un altaveu de les posicions polítiques d’Òmnium a Andorra?
En cap cas. La paraula independència no la pronunciarem mai, perquè Andorra ja ho és, d’independent. Ni tampoc exhibirem estelades. No és la nostra lluita.

La llei del català: com valoren el vincle que estableix entre el permís de residència i aquest nivell mínim de català?
Perquè una de les coses més necessàries d’una llengua és que sigui útil. I convertir-la en un requisit per treballar en un país on l’única llengua oficial és el català ens sembla absolutament normal. Hauria d’haver sigut així fa molt de temps. 

Començar pels treballadors actius i excloure de moment els passius i per compte propi... és just?
Ens agradaria que s’hagués fet extensiu a tots, però els recursos són limitats i no es pot arribar a tot d’un dia per l’altre. En la nostra opinió, ha sigut una decisió raonable.