Arrenca el curs amb un poemari de Robert Pastor, el primer en dos decennis, i el debut de Montse Guiu en la ficció.

No ens repetirem amb la cantarella de l’edat d’or de les nostres lletres. Però hi podríem afegir l’edat de plata editorial que sens dubte estem vivint, amb mitja dotzena de segells que freguen la hiperactivitat. Avui és el torn de Marinada, l’últim a afegir-se en aquesta onada i que després d’uns inicis prometedors però turmentosos sembla haver redreçat el rumb, ara exclusivament sota la batuta de Joan Ramon Marina.

Als quatre títols del primer curs –dos poemaris (Generació AZ, de Juanjo Castelló, i Res que no sabessis de mi, del mateix Marina) i dos volums a la col·lecció Som, dedicada al pensament (Les màximes avui i sempre, de Fiter i Rossell, i Aquí les penjaven, de Robert Pastor)– ara agafa empenta amb quatre novetats més, que anirà dosificant d’aquí a Sant Jordi i amb un nom que cal destacar per sobre de tots, per veterania, per bonhomia i pel que té de feliç retorn als orígens literaris d’una trajectòria llarguíssima: Robert Pastor s’ha atrevit de nou amb un volum de poesia, i això és notícia de les grosses perquè feia més de vint anys del seu últim poemari, Entre l’aigua i la pedra. El nou es dirà A quarts de quinze i ja des del títol dona una pista del to i dels viaranys que s’ha decidit a explorar. Pastor hi assaja una estrofa breu i vers que no sobrepassa l’octosíl·lab, que no és ni haiku ni quarteta però que adopta forma d’epigrama, se’ls assembla, i deixa perles com aquesta: “Sempre és tard/ quan arriba/ el que has esperat/ tota la vida”. O aquesta altra: “Si fa temps que no hi creus,/ per què dius “Gràcies a Déu”,/ o et cagues en Ell?”

Comprovar com sonen els versos de Pastor després de dues obres de ficció (Perdut i altres històries de les valls i Ossos i cendres) no és l’únic al·licient de A quarts de quinze, que arribarà a les llibreries, atenció, amb pròleg de Manel Gibert i il·lustracions de Sergi Mas. Així, qualsevol.

L’altra novetat d’un trimestre en què Marina s’ha posat com a lema “camí llarg, passa curta” serà el debut novel·lístic de la comunicadora Montse Guiu, que estrenarà a més col·lecció de ficció, Llibertats, amb Primeres persones. Un relat, diu el mateix Marina, “injectat de velocitat sintàctica i emotiva en què una jove veu fondre’s el seu present amb la pèrdua irreparable de la persona que més estimava: l’ascensió laboral, la baixada als inferns de les passions, l’encant i la ràbia reservada als amants”. Novel·la destinada a un públic “adult, experimentat i realista, però alhora decididament aventurer”, veurem aviat com es concreta. 

En aquesta mateixa col·lecció, però ja el 2024 i a temps per Sant Jordi, un altre debut: el de Josep Maria Mangot, a qui fins ara coneixíem en la faceta de dissenyador i col·leccionista i a qui en endavant ens haurem de dirigir també com a novel·lista: el primer títol del seu caseller serà L’illa en flames, novel·la històrica ambientada en la Guerra de Cuba, episodi ben poc transitat per la literatura catalana i que li dona peu per aixecar, diu Marina, una història  escrita amb una cadència “exquisida” i que respon a la necessitat que tothom té “d’evadir-se” a compte d’un capità d’origen català que es veurà obligat a prendre partit entre la metròpoli i els rebels.

Per acabar, i també per Sant Jordi, el dramaturg alacantí Francesc Ferrando s’enfilarà a la col·lecció Som amb Filosofia i societat, crítica a les ideologies que han forjat la civilització occidental, des del Cristianisme a Nietzsche.