L’observació de la natura i el pas de les estacions al Principat han estat la font d’inspiració de ‘camino en verso. de nieves a tormentas en el pirineo’, un recull de 200 haikus que l’autor presenta avui a les 19 h a l’ambaixada espanyola. Els beneficis els destinarà íntegrament a l’Associació de Malalties Minoritàries.

Què hi trobarà el lector en aquest recull de haikus?
És un recorregut de l’any natural del 2018, vaig començar al gener i vaig acabar a la tardor. Cada dia en vaig fer un, encara que no estan marcats, però hi ha algunes pautes. Cada dia veia alguna cosa que m’evocava i ho feia. Qui llegeixi el llibre, veurà que és la successió natural de les estacions, el transcurs natural al Principat d’Andorra.

Petites descripcions.
Els haikus són poemes breus japonesos, de 3 versos amb 5, 7 i 5 síl·labes i han de tenir una sèrie de característiques: la primera és que no han de rimar, la segona és que no hi has d’expressar els teus sentiments, sinó que simplement és una descripció del que veus a la realitat, en la natura o el que t’inspiri. És un instant determinat i expressen aquell instant, ni el futur ni el passat. 

És el primer cop que fa poesia?
Haikus, sí. La veritat és que em va ajudar molt en un moment determinat de la meva vida. Cada dia en componia i va ser una gran ajuda.

El situa a Andorra, però en el títol parla del Pirineu.
Vaig posar el Pirineu perquè sigui una mica més vendible al mercat espanyol, però està fet a Andorra i específicament al nord, Ordino i la Massana.

I la inspiració d’on li ve? D’excursions que fa, les vistes...
Hi ha des de coses molt complexes, com és l’antic cercle glacial, que és complex pujar i veure’l, fins a coses senzilles com veure un colom al Parc Central. No fa falta complicar-se la vida, és quelcom natural que t’inspira, en la mesura del possible que no hi hagi la interacció de l’home, he intentat que no sigui un element artificial, sinó coses naturals, animals o plantes o paisatges, però sense la interacció de l’home. I coses molt banals, ja li dic, com un simple colom, una flor del cirerer al Parc Central, una pluja de pètals com es veu a la portada...

Hi ha molta presència de la natura, influència de les seves aficions?
Sí, ho vaig escriure el 2018, ara me l’he tornat a llegir sencer per la presentació i he vist que m’he passat en la introducció d’animals. Veig que el 50% dels haikus parlen d’animals, i especialment d’aus.

Una característica personal seva.
Sí. Però hem de tenir clar que molts estan basats ja no en l’actitud de l’au o el que jo en penso, sinó en l’au en si, els colors, un gest que fa... En la presentació d’avui explicaré una mica què m’ha evocat i el fet de buscar la bellesa, però no donar l’opinió personal.

Andorra és inspiradora?
Per a mi totalment. Tota la meva obra, fins ara, l’he fet aquí. La següent no, perquè són actituds morals o filosòfiques, està més centrat en la persona i podria estar a qualsevol lloc. Però aquests haikus no, només descriuen Andorra en un moment determinat, com un paradís natural que només existeix aquí. És irrepetible en un altre lloc.

El pas de les estacions de l’any aquí té poc a veure amb com són en altres indrets.
Si es fes en un lloc que no fos a Andorra, seria diferent. La nostra primavera no és com la del sud, la nostra primavera segueix sent amb neu. Qui llegeixi el poemari ho veurà, en un dels haikus es pot descriure com floreixen els cirerers i en el següent una nevada, però és que és així com passa.

Quan els va escriure, s’imaginava que acabarien publicats?
No, mai. El llibre anterior era per al públic en general, eren articles que havia publicat en premsa. Però aquest és una obra més íntima que mai va ser creada perquè la llegís ningú, va ser per a mi, per ajudar-me a mi en moments determinats de la meva vida i mai vaig pensar que l’editaria. Però al final, quan crees una obra ja no és teva.

I qui el va animar a fer el pas?
Persones anònimes, coneguts que em van animar. Realment seria egoista per part meva no publicar-ho perquè en realitat no és meu, un cop està fet, l’autor ja no és el propietari d’un poemari o una novel·la. Jo ho vaig fer i ara és d’Andorra. Un cop l’has fet, ha de volar sol. Hi ha més essència del Principat que de mi. Ara no el podria fer. Ara si ho intentés, ja no sortiria. Estic en una altra situació.

Per què els beneficis van per a l’AMMA?
Tenia clar que els beneficis els donaria a alguna associació. Jo no em dedico professionalment a això, el meu benefici és haver fet el llibre, ni tan sols publicar-lo o que la gent el llegeixi o que el comprin. I un conegut em va proposar l’AMMA, vaig veure el seu projecte i em va semblar extraordinari. Serà una recaptació petita, de llibres es venen els que es venen i més un poemari... De moment es ven per internet a Bubok i físicament a La Llibreria, perquè és una de les úniques que no és una multinacional, és de veritat i es preocupa pels clients, és una llibreria, no un punt de venda de llibres.