Ja vam avisar fa un parell de mesos, després que participés en la multitudinària pre-party madrilenya d’Eurovisió, que Marta Roure havia tornat per quedar-se. Al maig va ressuscitar després de sis anys de silenci amb 'Vivim sempre junts', versió en català del tema de Nacho Cano que havia cantat a la sala Riviera de Madrid. I ara hi torna amb 'Rèquiem en vena', a partir de diumenge a plataformes. Una cançó pròpia, “que és el que em ve de gust fer”, enregistrada als estudis terrassencs del productor Jan Buxeda i que, atenció, “no s’assembla en res al que he fet fins ara”. La nostra primera eurovisiva –i recordin, la primera de l’univers a cantar en català al festival– treu la vena més intimista i li ha sortit un tema que tendeix a l’indie-pop i trencadora, assegura, perquè és “diferent de tot el que sona ara mateix al mercat discogràfic català”. Sense pausa però sense pressa, perquè no té intenció de pujar de nou als escenaris “fins que no tingui un repertori vàlid, el que no penso fer és cantar les cançons de fa vint anys. Estic satisfeta perquè 'Vivim sempre junts' l’han descarregat a països –Austràlia, Mèxic, EUA– on ni somiava que podia arribar a sonar la meva música”.
