Acaba de guanyar el Campionat espanyol d’elemental clàssic amateur avançat: el primer ballarí andorrà que ho aconsegueix. Té 12 anys, estudia al Lycée i és un dels joves talents del ballet clàssic que s’està forjant a Líquid Dansa.

Satisfet, m’imagino.
Em sento molt orgullós perquè el treball és duríssim i les hores invertides amb la meva professora, Aurélie Volage, han donat fruit. 

Quin és el teu pròxim repte?
El concurs de Nimes al novembre i el YAGP, al desembre a Barcelona. Aquest últim és un concurs molt exigent i els finalistes es classifiquen per a la final mundial als EUA.

Quins objectius t’has proposat per als pròxims anys?
El principal és entrar en una escola de ballet.

Aurélie ha estat la teva única professora de ballet: què representa per a tu?
Vaig començar amb ella quan tenia quasi bé 7 anys. El 2018  vaig compaginar-ho amb la Maryna Sánches, de Soul Dance. La relació amb l’Aurélie és molt estreta. A més de professora sovint ens fa de psicòloga i també de mare! Crec que de vegades compartim més coses amb ella que amb els nostres pares. La seva implicació és absoluta, m’ha acompanyat a tots els concursos i audicions. Sovint em fa molta pena perquè ha de deixar la seva família per acompanyar-nos.

No pareu ni a l’estiu. Quins són els plans immediats?
Al juliol tinc dos formacions: la primera a l’Òpera de París, i la segona, a l’escola de ballet Grace Kelly, a Montecarlo. Serà una experiència única, coneixeré nois de tot arreu del món, professors masculins, assajarem amb música en directe, provaré altres disciplines... Hauré de donar el 200% perquè els meus pares estan fent un sacrifici molt important.

Les grans finals europees a Luxemburg te les perdràs en bona part pel cost que comporta.
Aquest any he fet set concursos, tots a l’estranger, entre Espanya i França. A les finals europees de Luxemburg hi accedeixes quan has guanyat una final Nacional amb un primer premi i felicitació del jurat o amb unanimitat del jurat. Tant en grups, amb Breath, com en individual hi podríem anar, però Luxemburg està molt lluny i tant a nivell logístic com a nivell econòmic, efectivament  no és viable.

És per vehicular neguits com aquests que heu creat una associació de ballet.
Així és. Es diu Jove Ballet d’Andorra (JBA) i estem molt il·lusionats amb aquest projecte, ja que volem posar veu i ulls a la dansa al nostre país. Aprofito aquesta oportunitat per demanar ajuda als organismes públics  i també als privats perquè aquest projecte vagi endavant i que els nois i noies que ens volem dedicar professionalment a la dansa no hàgim de marxar tan aviat fora del seu país. Necessitem urgentment patrocinadors.

Amb Carla Gelabert i Sycilia Coonen vau guanyar a la categoria de grups. Et diverteix més ballar sol, en duo o trio?
L’any 2019 em vaig presentar amb un grup al campionat regional de dansa a Tolosa (CND) i va ser molt emocionant per a mi, però suposo que per la falta d’experiència no vam tenir bons resultats. Aquest any hi hem tornat a apostar amb Breath i la veritat és que el resultat ha sigut fantàstic. En grup la implicació és molt més important, tant pel que fa a la tècnica com a la coordinació amb la resta dels companys. Amb la Carla i la Sycilia em sento molt còmode i tenim una complicitat que es veu, crec, a l’escenari.

On et veus en dos anys: ballant a Andorra? A París? A Madrid? 
M’agradaria veure’m en una escola de dansa, el lloc és el de menys! Només necessito una escola amb internat, que em permeti compaginar els estudis acadèmics i la dansa.  Si tot va bé i ho aconsegueixo, m’agradaria ingressar en una companyia de dansa, viatjar i fer el que més m’agrada, que és ballar, per tot arreu del món!