S’han demanat mai com sona una novel·la després que l’hagi traduïda en un altre idioma? El traductor, es limita a traslladar mecànicament l’original d’una llengua a l’altra? És una simple eina, un tècnic, o intervé en la nova versió fins al punt de poder-se ser considerat d’alguna manera autor? Si no s’ho han preguntat mai, segur que ara els ha picat la curiositat. I respondre aquestes i altres qüestions similars és que ha fet Fabiola Sofia Masegosa a l’Estudi diferencial de la traducció al castellà de ‘Frontera endins’, la primera i fins a la data única novel·la del poeta Josep Dallerès.
El volum, publicat per Acadèmica Masegosa, arriba precisament avui a les llibreries i es presenta aquest vespre a la Trenca amb el mateix Dallerès com a amfitrió. I la conclusió és que és “impossible” traduir literalment una novel·la, no diguem ja una poesia. El traductor ha de recórrer a diferents tècniques per poder transmetre el significat del text original al lector d’una altra llengua, i per tant l’hem de considerar també i en alguna mesura creador del text traduït. Amb els riscos que això comporta, en primer lloc, de trair la veu de l’autor o de no encertar a l’hora de buscar el matís o l’emoció exacta. Tot això, a partir d’Entre fronteras, el títol de la traducció de Carmen Pérez-Sauquillo publicada el 2016 per Anem.