Massimo di Stefano: “Ens hem presentat amb retard”

Després de tretze anys, ressuscitar el festival ha costat molt i sembla que les expectatives no es compleixen, amb poques reserves d’entrades.

Sí. Però la nostra col·laboració com a empresa privada amb el Comú d’Escaldes-Engordany ha estat genial. Alguna cosa ha fallat en la preparació, ens hem presentat amb retard en aquesta primera edició. Esperem que el públic vingui per continuar plantejant les següents edicions, segur que amb més temps i amb més promoció i una oferta massiva. 

Les expectatives, doncs.
Esperem atreure una gran part del públic d’Andorra perquè estem publicant-ho per ràdio i per televisió. Hi ha un contingut de cinc concerts absolutament de primer nivell, com Joan Scolfield, que continuarà la gira a Espanya, a Alacant. És el darrer guanyador d’un Grammy. També parlem de Chano Rodríguez, que actua avui i és l’inventor del flamenc jazz, o de Madeleine Peyroux. Tots són músics de primera línia. I ho hem fet per respectar el que ha estat el festival de jazz d’Escaldes per vint edicions, per tornar al recorregut d’aquest festival. El contingut està bé, però de moment la resposta del públic no ha estat la que esperàvem. Volem que  almenys sigui una festa que quedi bé per als músics i per al públic i que ens deixi pensar en un atac més massiu per a les properes edicions. 

I què es pot fer ara, davant  de la manca de resposta del públic?
De moment les reserves tenen poc moviment, nosaltres esperàvem que fos més alt. Hi ha una venda de públic regular cada dia, però no respecta l’estadística que esperàvem. Crec que tampoc és un problema de preu. Hem decidit que al carrer es pot fer oferta d’entrada per als quatre concerts. Encara ens queda dos dies de treball i de promoció i esperem més resposta del públic andorrà i dels turistes. Hem informat comerços, hotels i institucions perquè col·laborin en aquesta promoció. 

Ha faltat també fer promoció a l’estranger, perquè el festival de jazz d’Escaldes-Engordany era molt conegut a fora?
Sí, absolutament. Necessita un plantejament amb un termini més llarg, perquè la idea és també atreure públic de fora i que els turistes organitzin les seves vacances durant els dies del festival. Després d’aquest any ho revisarem i hi donarem més pes perquè sigui un esdeveniment turístic amb més esdeveniments complementaris per a públic infantil. 

Tot i això, el festival ha tornat per quedar-se, encara que no es compleixin les expectatives?
Sí. El contingut és interessant i el pla organitzatiu del país també, volem continuar amb el Comú d’Escaldes-Engordany. El primer any és com l’edició zero, i després millorarem en tot allò que hem fallat. 

Expliqui quin és el primer plat del festival que s’ofereix aquesta nit.
El primer és la trobada de dos grans músics de jazz i de dos països, que són el trompetista Paolo Fresu d’Itàlia i Chano Domínguez d’Espanya amb el jazz-flamenc, que per primer cop es trobaran a l’escenari. Abans, però, faran dos concerts per separat.  

Escaldes s’omple de jazz al Festival i al carrer

El prestigiós intèrpret del piano andalús Chano Domínguez donarà la benvinguda, a ritme de jazz-flamenc, a l’Andorra Jazz Escaldes-Engordany aquesta nit a les deu a la sala del Prat del Roure. Al mateix escenari d’aquesta nit actuaran Paolo Fresu i Uri Caine, trompeta i piano, i explicaran la història d’èxit de dos grans personalitats del jazz modern. Escaldes-Engordany també respira jazz des d’aquesta setmana amb la Setmana de jazz al carrer. Aquesta tarda, a les 19.30 hores, el saxofonista basc Victor de Diego presentarà el seu segon treball discogràfic, Bittor, una música creativa, directa i interactiva. Amb saxo tenor i soprano de la mà de Víctor de Diego, el contrabaix de Jordi Gaspar i la bateria de Gonzalo del Val.