I és per Rubio per qui començarem, per una qüestió de jerarquia: Morts, qui us ha mort? (Comanegra, 2021) el va catapultar com qui diu de la nit al dia a la primera fila de les lletres catalanes, i aquell cop a la taula va tenir dos anys després continuïtat amb Pau de Gósol. Però és una obvietat que aquella campanada no va sorgir del no-res, ni tampoc de casualitat. El fenomen Rubio s'ha estat covant des de principis del mil·lenni i en format curt, amb una sostinguda producció de contes i relats. Algun els va reunir a L'altre costat del mirall (2014) i a Bestiari pirinenc (2021), altres van aparèixer en antologies com ara Els caus secrets i Visions del purgatori, o van alimentar el blog La vida en contes, avui clausurat. I hi ha finalment els que per un motiu o altre mai no havien vist la llum.

Doncs bé: Medusa s'ha proposat donar-los una segona oportunitat en forma d'un volum de relats –Contes esparsos n'és el títol provisional, "però canviarà"– que es publicarà, si es compleixen les previsions, a temps per a la Fira del llibre d'Organyà. El problema, diu, és la quantitat de material produït durant aquests dos decennis, amb la consegüent diversitat de to, gènere i registre, i el repte, practicar una dolorosa selecció i dotar els escollits d'un fil conductor, de certa unitat. Fer en certa manera com a Trencadís, formalment una novel·la, sí, però en realitat una col·lecció de relats que compartien ànima. L'objectiu a Contes esparsos és recollir la narrativa curta de Rubio en apartats més o menys unitaris.

I tot això, insisteix l'editor, des de la convicció que és en la distància curta on es va foguejar i formar el narrador de Morts, qui us ha mort? i Pau de Gósol, les seves obres majors: "Els contes van ser la seva escola, on experimenta amb el to i amb els gèneres, i on es comença a intuir el Rubio de Morts, qui us ha mort?" Amb l'afegit que Contes esparsos permetrà accedir a un corpus dispers en volums i webs avui introbables. 

I passem ara a Vampirs amb què Medusa debuta en el procel·lós gènere de l'antologia, tot i que de fet Contes esparsos també es podria considerar així. Vampirs, diu Gálvez, neix del gust per la novetat, "per tastar una fórmula editorial que no havíem tocat fins ara". I amb un gènere amb el toc cool i postmodern marca de la casa. El millor de tot és la nòmina d'autors que han embarcat en aquesta aventura, amb lloc destacat per a veterans de Medusa com Txema Díaz-Torrent (Xarnego), Eva Arasa (L'ànima separada del cos), Laura Tomàs  (Matermorfosis) i Alan Ward (La Vall dels andosins), entre els nostres, i Antoni Munné-Jordà  (Sis pamflets de por i una traducció) i Enric Virgili (Pàl·lid Plató), entre els de baix. Amb l'afegit de noms que no formaven fins ara part del catàleg del segell –Laura Casanovas, Nil Forcada i el català Edgar Cotes, el nen prodigi del terror català, i atenció, un cameo del mateix Gálvez, que debuta a Medusa cinc anys i prop d'una trentena de títols després. El resultat, conclou, és un volum "variat i intergeneracional, on conviuen les noves fornades com Cotes i Forcada amb veterans com Munné-Jordà, i on cadascú ha abordat la figura del vampir amb total llibertat: n'hi ha que ho han fet des d'una perspectiva humorística, altres, des d'una de més romàntica, o més de gènere. Aquesta varietat, inherent al gènere, és el seu punt fort (i el dèbil, si no hi ha un treball d'edició).

Vampirs sortirà també al setembre, debutarà també a Organyà, desfilarà per la Fira del Llibre, i veurem si d'aquí en surt un Polidori o un Stoker, i si els vampirs pirinencs són com els transsilvans, és a dir, immortals (si no els claves una estaca), amb aquella dèria per la sang (dels altres), per mirar-se al mirall (i no veure-s'hi) i per convertir-se en inofensius ratpenats quan algú tenia l'ocurrència de treure una creu en la seva presència. Per cert: Vampirs inclou un epíleg sorpresa amb el primer relat de gènere sortit de ploma catalana. Elis.