Encara no s’han apagat els ecos de Sant Jordi –i la campanada de Júlia Bacardit amb Un dietari sentimental– i Medusa, incansable, ja treu avui mateix la primera novetat de l’estiu (i abans de l’estiu): Viaje terrible és l’última novel·la que va publicar l’escriptor Roberto Arlt, que no era veí de Palermo, sinó de Flores (Buenos Aires, 1900-1942). Per a bona part de la crítica i autors com César Aira i Roberto Bolaño, per no parlar de Cortázar, va ser el pare de la literatura argentina moderna. Arlt era fill d’immigrants prussians i va parar especial atenció en la vida més aviat miserable dels immigrants que continuaven arribant per milers al país, va deixar obres avui canòniques com ara El juguete rabioso, Los siete locos, Los lanzallamas i El amor brujo, i en morir va passar el reglamentari període al purgatori fins que als 60 és reivindicat per una nova generació de crítics, amb Ricardo Piglia al capdavant. A Viaje terrible (1941) segueix el periple d’un xaval que s’embarca en un creuer fugint de la justícia i de la seva parentela, i que hi viu mil aventures de to picaresc. La bona notícia és que, en la dèria dels editors David Gálvez i Oliver Vergés de recuperar clàssics de la literatura hispanoamericana, a Arlt l’acompanyarà a la tardor una altra patum: Horacio Quiroga (1878–1937), el Poe uruguaià i el pare del conte llatinoamericà. En publicarà El desierto, un dels títols cabdals de la seva prolífica trajectòria, marcada per un morbós gust pel costat més fosc i deforme de la societat i de la naturalesa. La tercera novetat en perspectiva, també per a la tardor i als antípodes d’Arlt i Quiroga, serà La vall dels andosins, el debut d’Allan Ward en la ficció, amb un thriller històric ubicat als Pirineus sota control romà.