Ja havia treballat amb altres companyies de prestigi com Dagoll Dagom o La Cubana, però l’últim projecte de Meritxell Duró ha estat amb Comediants, amb qui mai fins ara havia fet res, i ara ha estrenat Persèfone.
L’estrena de l’obra va ser el 19 de juliol a Moscou, i des d’aquell dia la companyia catalana n’ha fet una representació diària. “L’experiència ha anat molt bé”, explica l’actriu andorrana, que confessa haver après molt en un àmbit fins ara desconegut per ella: “Mai havia treballat amb màscares. És molt diferent de tot el que havia fet fins ara. Comporta un ritme diferent en què l’expressió corporal pren el màxim protagonisme, ja que amb la màscara no pots expressar-te amb el rostre.” La relació amb els companys és excel·lent i, a més, coincideix amb dos amb qui ja havia treballat a La nit de Sant Joan, de Dagoll Dagom.
Persèfone, que protagonitza Àngels Gonyalons, s’ha pogut veure també al festival de San Javier, a Múrcia, i recentment al Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols, i estarà cinc setmanes a Madrid per arribar a finals d’any al Lliure de Barcelona. Abans, però, al setembre, Persèfone viatjarà fins a Sueca (València).
L’obra és un musical amb tocs d’humor al més pur estil Comediants, i gràcies a l’espectacle Duró està aprenent en un nou registre. Després de les catorze representacions a Moscou, Duró és ara a Barcelona, on reprèn la seva tasca amb Planeta Impro i els seus exitosos espectacles d’improvisació al Teatreneu. Aquesta companyia es va fundar el 2001 i els seus muntatges han aconseguit un èxit massiu al Teatreneu. L’actriu andorrana reconeix que és un dels projectes en què millor s’ho passa. “No et canses mai de la improvisació i a més el públic participa i cada espectacle és diferent de l’anterior, divertit i dinàmic.”
Pel que fa a possibles projectes de Duró a Andorra, de moment no té res de lligat. L’última vegada ha estat aquest mateix any, a l’abril, quan va dirigir La Companyia És Grata amb La síndrome de Chukolsky.
