Meritxell, el malalt crònic

“El 2021 es commemoraran els 100 anys de la coronació de la Mare de Déu de Meritxell, patrona d’Andorra. En el cas d’aquesta verge es compleix aquella dita de qui no porta una creu, en porta dues, ja que té dos santuaris, ambdós amb una gran quantitat de problemes: un de més antic, d’origen romànic amb reformes barroques i afegits del segle XIX; i un altre de més modern que es va construir quan el primer es va cremar i que ara pateix falles estructurals”. 

El paràgraf, sencer, literal, forma part de l’informe de Patrimoni Cultural sobre les patologies, greus i diverses, que afecten el santuari projectat per Bofill, sobre les quals s’actuarà amb un programa d’intervencions en profunditat, valorades en 1,6 milions i que haurien d’haver començat ja enguany, si la pandèmia no hagués atacat. “El 2020 ha afectat tots els sectors i les inversions, i en aquest cas no ha pogut ser diferent”, admeten des del ministeri.

S’iniciaran, no obstant això, l’any vinent, i s’allargaran durant quatre exercicis, fins al 2024. Començaran per assegurar les constants vitals de l’edifici, amb un reforç estructural, “ja que actualment els arcs actuen com a contraforts del mur nord de la nau, però el resultat és deficient”, apunten des de Patrimoni. 

Informe del 2017
De l’estat de la basílica canillenca el Govern és conscient des de fa temps. El 2017, a petició de l’aleshores ministre d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions, Jordi Alcobé, l’àrea de Béns Immobles va presentar un projecte correctiu per al bastiment, després d’avaluar-lo i “verificar que tenia mancances estructurals”, que s’arrelen en el moment mateix de la construcció i la qualitat (o manca d’ella) dels materials mateixos que s’hi van emprar. El 2019 els tècnics redacten els projectes de consolidació, tant dels arcs triomfals com del cobriment original de la nau que seran, com dèiem, les obres que s’escometran de manera més immediata. 

La següent intervenció se centrarà en el cobriment, aïllament i impermeabilitzacions de la nau, així com la reparació o substitució dels elements auxiliars (minvells, canals i desguassos) que ja no funcionin correctament. 
Paral·lelament, i segons el calendari marcat per a l’any vinent, els tècnics treballaran en l’aixecament geomètric en planta, alçats i seccions de tot el santuari, del pla de conservació i manteniment del conjunt i de les instal·lacions elèctriques, de calefacció i de seguretat i vigilància. Uns treballs, aquests, que es duran a terme entre el 2022 i el 2023, juntament amb la renovació dels cobriments i elements auxiliars (és a dir, les parts de l’edifici que no són la torre ni la nau). 

Al mateix temps la intenció és anar planificant i executant la consolidació de façanes, tancaments exteriors practicables (portes i finestres) i acabats, uns treballs que justament queden per a la darrera fase de la intervenció, la que s’emprendrà el 2024. 

Manteniment
Els treballs, matisen des de Patrimoni, se sumen a les tasques de manteniment preventiu, que van des del control d’esquerdes fins a la reparació i substitució de peces de paviments i revestiments, interiors i exteriors, passant per la neteja d’elements auxiliars com ara els canals, buneres o baixants. I les reparacions puntuals de fusteria, serralleria i vidrieria, així com polits, envernissats i pintats de superfície.

El deteriorament dels béns (la seva depreciació amb el pas del temps) és inevitable, argumenta l’informe facilitat per Patrimoni, que especifica que “el que s’intenta fer per tal de conservar-los és minimitzar els impactes del pas del temps, de les condicions meteorològiques i del seu ús públic”, sobretot en un monument tan visitat com aquest: 14.500 persones hi van entrar el 2018, el segon del país, just per darrere de Casa de la Vall.