Merryl Beaudonnet: “Cada vegada és més comú que fem multirols en una mateixa peça”

En el marc de la Saison Culturelle, el complex esportiu i Sociocultural d’Encamp acull demà a les 21.00 hores la comèdia històrica francesa ‘Les Crapauds Fous’ de Mélody Mourey. Una de les actrius de l’obra, Merryl Beaudonnet, ens explica com les temàtiques de la peça tenen similituds amb situacions bèl·liques i de salut actuals, a més de donar a conèixer la situació laboral dels artistes en el món de les arts escèniques.

Després que la Covid aturés la gira de l’obra ‘Les Crapauds Fous’, dilluns per fi la veurem en escena. 
Sí, va ser una situació que ens va agafar a tots per sorpresa. Però per fi podem tornar a representar-la i estem encantats de reprendre la gira i poder actuar al Principat, un petit país que molts de nosaltres teníem ganes de descobrir.  

Com us va afectar la pandèmia?
Quan se’ns va confinar a França, recordo que va ser el 13 de març del 2019, estàvem en plena gira per la regió parisenca, i aquell migdia ho vam haver d’anul·lar tot. Després d’això, vam estar un any llarg sense poder actuar i vam aprofitar el desconfinament per reflexionar amb l’equip, crear projectes i històries i treballar sobre l’escriptura de noves obres. 

‘Les Crapauds Fous’ s’emmarca en la Segona Guerra Mundial. Una situació complicada que expliqueu amb humor. Per què?   
Al teatre, la millor manera de fer arribar temàtiques complicades als espectadors és a través de l’humor. 

Una obra que mostra a l’espectador la història verídica de dos metges polonesos que van ajudar els jueus a fugir del nazisme, a més de lluitar contra un virus... 
Durant més de quatre anys, l’obra ha sigut molt aclamada, perquè Mélody Mourais ha aconseguit escriure una peça entretinguda i divertida sobre una temàtica complicada de guerra, de pandèmia i, sobretot, sobre el compromís d’aquelles persones insubmises que s’atreveixen a anar a contracorrent.

Però també crítica el compromís polític del moment.
No exactament. No hi ha compromís polític a l’obra, simplement, a partir de la història que va trobar Mourais d’aquests dos metges li va tocar i va voler posar en relleu el valor dels “herois quotidians”. 

Es podria dir que els actors també sou en certa manera “herois quotidians”.
Ens esforcem per divertir i donar vida a uns personatges que ajuden el públic a evadir-se i fer-los sortir de la quotidianitat i de les situacions complicades del moment. 

Us  imaginàveu que les situacions bèl·liques i sanitàries de l’obra succeirien de manera similar avui dia?
La peça la vam crear de manera artesanal i es va estrenar el 2018. Per això, mai ens hauríem imaginat que mentre interpretàvem Les Crapauds Fous, viuríem una pandèmia sanitària mundial i, molt menys, una guerra a l’Europa de l’est. 

Similituds com...
La trama es desenvolupa el 1940, quan Polònia estava sent envaïda pels nazis, així que hi ha similituds fortes amb el que malauradament està vivint el poble ucraïnès en l’actualitat.

Entrant en l’obra, destaca que entre els nou comediants que sou interpreteu fins a 20 personatges.
Avui dia, cada vegada hi ha més peces on els actors fan multirols, és a dir, que interpreten diferents personatges en una mateixa obra.  

Per què?
Hi ha diverses raons, però les principals són: per motius econòmics i perquè per a nosaltres és molt enriquidor fer multirols. És una manera més d’impressionar l’espectador i demostrar que un comediant té la capacitat d’encarnar diferents personatges en una mateixa peça.

Vostè quants papers interpreta a ‘Les Crapauds Fous’?
En aquesta obra interpreto principalment el personatge de l’Anna, la dona d’un dels dos metges polonesos, Eugène Lazowski, i puntualment una vilatana. Però hi ha companys que en aquesta obra interpreten entre quatre i cinc personatges diferents. 

Vostè en alguna altra obra ha interpretat més de dos personatges?
Sí, en una altra vaig arribar a fer un total de quatre personatges diferents. Al cap i a la fi, avui dia, cada vegada és més comú que els actors interpretem diversos personatges en una obra.