Mirin bé la fotografia d’aquí dalt: Carles Esteve, de llarguíssima trajectòria al servei de fotografia del Govern, hi va captar un pintoresc moment de la visita de la delegació de l’Aràbia Saudita que el juny del 2022 ens va visitar per vendre la seva candidatura a l’Exposició Universal del 2023. Quatre membres de la delegació parapetats rere una taula a la planta noble de l’edifici administratiu i vigilats pel retrat del bisbe Joan-Enric Vives que penja a la paret de l’estança. La fotografia es titula Contrastros, simbologies, enteniments i paritats i formava part d’Andorra en una ullada, l’exposició produïda a quatre mans per Cultura i per Exteriors per commemorar el 30è aniversari de l’ingrés a l’ONU, en un noble exercici de diplomàcia cultural que des del juny del 2023 va recórrer nou ciutats on Andorra té representació diplomàtica i que es va clausurar a l’abril al Rosaleda.

Doncs bé: Contrastos, simbologies, enteniments i paritats es va exposar amb les altres trenta fotografies de la mostra a totes les ciutats –Madrid, París, Brussel·les, Ginebra, Viena, Estrasburg i Barcelona– excepte a la seu de l’ONU a Nova York, on va recalar el gener del 2024. Aquí, i per decisió expressa de l’aleshores ambaixadora davant d’aquest organisme internacional, Elisenda Vives, es va retirar in extremis la fotografia d’Esteve. L’argument? Que l’exposició coincidia en el temps amb la votació de la seu de l’Exposició Universal del 2030 i que la fotografia d’Esteve es podia interpretar com un suport encobert a la candidatura d’Aràbia.

Aquesta és, però, l’explicació oficial extreta ahir amb fòrceps de l’Administració i per boca de la ministra de Cultura, Mònica Bonet, perquè Vives no va accedir a parlar amb aquest diari. No la que es va donar en el moment a la comissària de l’exposició, Anna Bonet. Segons ella, l’explicació que Vives va al·legar aleshores va ser tota una altra: “Ens van traslladar que la fotografia podia ferir sensibilitats d’altres estats membres; m’hi vaig resistir tot el que vaig poder, però, és clar, era una mera prestadors de serveis i m’hi vaig haver d’avenir. Va ser especialment molest perquè no se’ns va informar de la retirada de la peça fins que ja estàvem tots a Nova York, nosaltres i les obres, i no vam tenir temps de reacció”.

El cert és que, segons Bonell, es va tractar d’una “decisió personal de l’ambaixadora de la qual nosaltres només ens vam assabentar a posteriori, amb els fets consumats. Entenem també que a la seu de l’ONU no s’hi pot anar a buscar les pessigolles de ningú, i en qualsevol cas, per a Exteriors i per a Cultura es tractava d’una fotografia perfectament exposable, per això la vam seleccionar per a la mostra, i personalment m’encanta. Per acabar, voldria deixar clar que no hi veiem cap intensió censora, perquè aquesta mateixa fotografia es va exposar abans i després amb la resta de les obres d’Andorra en una ullada”.

Bonet com a mínim va rebre una explicació. Perquè Esteve assegura que ell no va tenir tanta sort i que no va aconseguir que l’ambaixadora li argumentés el cop de tisora. Però no té pèls a la llengua i ell sí que considera que la decisió de Vives és un acte de censura amb totes les de la llei, “essencialment idèntic al que Rosa Gili va perpetrar dijous, amb la diferència que a l’Espai Caldes el comissari es va plantar i que la d’Andorra en una ullada, pel motiu que sigui, no”. Una altra diferència en absolut menor és la repercussió que han tingut els dos casos: l’afer de Nova York es remunta al gener del 2024 i tot i que en aquell moment els artistes participants en l’exposició i el mateix Esteve es van plantejar denunciar-ho públicament, al final ho van deixar córrer. Ha sigut precisament davant l’impacte mediàtic del cas Charlie Hebdo i els ais i uis en defensa de la llibertat d’expressió que s’han prodigat els últims dies que Esteve s’ha sentit interpel·lat: “Per pura coherència. Després de tot el que s’ha dit no podíem callar més”.

El cas es que Contrastos... no és l’única fotografia litigiosa d’Andorra en una ullada. El nu d’aquí dalt, un díptic de Naiara Escabias titulat La cara oculta de la lluna, ja no va arribar ni a Nova York. Quan al setembre del 2023 l’exposició va recalar a la seu de l’ONU a Ginebra ja ho va fer sense el nu d’Escabias. En aquest cas, per indicació del mateix organisme, que va considerar que el nu podia ferir la sensibilitat, una altra vegada, de certs estats membres. Un nu com el d’Escabias, atenció. I l’ONU, en un impecable exercici d’autocensura, va transigir a considerar que un nu, qualsevol nu, és potencialment ofensiu per a algú i que per si de cas millor no provocar. Donant exemple.

Tot plegat, digne de figurar en un lloc d’honor als fons del Museu de l’Art Prohibit. I del despropòsit.