Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, la Massana, Argentina, latin, stride, flamenco, Barceló, Alonso, cajón, Buenos Aires, Córdoba
Andorra, la Massana, Argentina, latin, stride, flamenco, Barceló, Alonso, cajón, Buenos Aires, Córdoba

Més complicat encara


Escrit per: 
A. L. / 3 de novembre: Barceló, Alonso i Gómez caminen cap a l’escenari del teatre Libertador San Martín de la ciutat argentina de Córdoba (Foto: LSP).

Jordi Barceló i Manuel Alonso afegeixen orquestra i ‘zapateado’ a l’‘stride’ flamenc; i ho volen exportar a Europa.

Li van dir Latin Stride & Flamenco i ja així resultava més aviat difícil d’explicar si no era de cos present, amb els tres músics –Jordi Barceló, al piano; Manuel Alonso, Manolito, a la guitarra, i Pablo Gómez, al cajón– en acció. Aquell disc epifànic el van enregistrar al setembre de l’any passat, i l’exòtic resultat era una col·lecció de temes que combinaven els ritmes llatins i els pals flamencs. I tot plegat passat pel sedàs jazzy de l’stride, la tècnica vertiginosa que Barceló ha convertit en dèria personal i que consisteix a concentrar a la mà esquerra les parts harmòniques, rítmiques i melòdiques d’una peça, i deixar la dreta lliure per a la improvisació i l’acompanyament, tal com feien –es veu– els primers pianistes de jazz. Però, atenció: “No fem cante jondo, ni tampoc som una banda de jazz, ni una cúmbia llatina. Som una mica de tot. De costat, no fusionat”.

Això ho deia al desembre, en la presentació del disc a les Fontetes. I ja llavors advertia que tenien a les mans un producte “solvent i de qualitat”, i que el que tocava era “moure’l”. Ha passat un any i l’han mogut. I tant que sí. A l’altra punta del món. A finals d’octubre es van plantar a l’Argentina per una minigira, mitja dotzena de bolos que van tenir la cita central en el concert del 3 de novembre al teatre Libertador San Martín de Córdoba –el més antic del país, per cert–, on també van desfilar pel conservatori per impartir-hi una classe magistral. El periple va conloure el 5 de novembre a la Usina del Arte de Buenos Aires i al costat del saxofonista local Jorge Retamoza, que potser els digui alguna cosa perquè el 2014 va passar per Ordino. El cas és que a Córdoba van tocar amb la banda simfònica del Libertador, mig centenar d’instruments de vent.

I què, es demanaran? Doncs que es tractava d’un primer tast del nou rumb del projecte engegat ara fa un any a les Fontetes: l’objectiu era comprovar com sonava el latin stride flamenc original amb l’acompanyament orquestral. Ho van provar amb dos dels temes del disc, La grandalla i L’emprenyat, i l’invent va funcionar tan bé que aquest és el començament d’una gran amistat: Barceló i companyia poliran els pròxims mesos el repertori del nou disc que tenen entre cella i cella. Un nou repertori amb temes especialment arranjats per a trio de piano, guitarra, percussió... i orquestra, amb l’afegit –atenció– d’un bailaor que reforçarà a cop de zapateado l’element rítmic del conjunt.

I tot pegat, per què? “Si no ets Chick Corea o Al Di Meola és molt difícil que un gran teatre es fixi en un trio. Amb simfònica i zapateado afegim un plus que pot ser molt interessant de cara al nord d‘Europa, que pràcticament no hem tocat i que té molta tirada per les grans orquestracions”. Ells estan convençuts de les possibilitats de l’invent. I el seu productor, també, perquè no hi ha res de semblant –diu– en el mercat mundial: “Artistes com Farruquito, Tomatito i Vicente Amigo col·laboren esporàdicament amb altra gent, però no hi ha una formació estable que hagi creat un repertori que va del jazz al latin, i del latin al flamenc”.

Doncs aquest és el molt ambiciós horitzó amb què han tornat d’Amèrica. I de passada, un grapat de moments especialment emotius, com El Gran Carlemany que va sonar al Libertador, amb tota seguretat per primera vegada a la història, amb la veu de Carlota Cornejo, ex Petit Cantor resident avui a Córdoba. El periple, en fi, ha sigut possible gràcies a una subvenció del ministeri, i també ha servit –conclou Barceló– per situar Andorra al mapa musical: “Sorprèn encara trobar-te gent que et pregunta de quina part d’Espanya venim”. Fàcil, en endavant: de la pàtria del latin stride flamenc, amb capital a la Massana i delegació a l’Adelita.

Andorra
la Massana
Argentina
latin
stride
flamenco
Barceló
Alonso
cajón
Buenos Aires
Córdoba
Número de vots: 376
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic