Que la biblioteca de Casa Rossell és una caixa de tresors era cosa sabuda: recordin només l’esborrany del Manual Digest escrit de puny i lletra d’Antoni Fiter i l’exemplar dels Idilis i cants místics autografiat per mossèn Cinto: “A D. Joseph de Riba, recort de nostre anada á Casamanya, son amich en Jesus y Maria, Jacinto Verdaguer”. Entre molts milers. Eren una família il·lustrada, més encara per als cànons d’una nissaga d’alta muntanya, i al costat d’exemplars que figuren en lletres d’or a la humil bibliofília andosina hi ha curiositats com la que ha rescatat l’última entrega de La peça del mes de Patrimoni sota el lema Grans històries en miniatura: la ressenya de la sorprenent col·lecció de miniliteratura, preferentment infantil, que es conservava a la biblioteca familiar al costat dels grans incunables.
Són un centenar i mig de volums –si dir-ne així no és un pelet exagerat: estem parlant de llibrets que fan 4,7 per 6,8 centímetres, els més petits, i 6 per 8,4, els més grans, així que de volum en fan més aviat poc– publicats als anys 20, 30 i 40 del segle passat per les editorials Roma i Bruguera, de Barcelona, i atenció, per Calleja, de Madrid, autèntica institució a l’Espanya del primer terç del segle XX, que va començar editant llibres escolars i que va donar la campanada amb el conte infantil, fins a convertir-se el mateix editor en dita popular: “Tienes más cuento que Calleja”.
Els exemplars de Calleja constitueixen el gros de la col·lecció d’aquest tipus de literatura a la biblioteca de Casa Rossell, i donen testimoni de la varietat de registres lectors de la família: no és difícil imaginar que Joaquim de Roba, el Marquesito, i la seva germana Lluïsa, la Senyoreta, van aprendre a llegir amb títols que acostumen  a versionar sense manies contes populars europeus, sovint sense firma i amb tocs locals sortits de la ploma de l’editor, Saturnino Calleja (1853-1915): Els viatges de Gulliver es converteix així en El país de los gigantes, i de Swift no en queda ni rastre, La Caputxeta, en La casita del bosque i no hi busquin els Grimm a la portada, i anar fent. Els títols són antològics: Cucufate Revoltoso, El compañero Patafólica, Garrotazo y tentetieso, Don Casimiro Cascanueces... El bon Calleja tenia ocurrències entranyables, com ara ubicar un dels seus contes, El león en Quintanadueñas, a la localitat castellana d’on era originària la seva família, i temptacions autoreferencials, com a El país de los cangrejos, on els protagonistes visiten una escola on troben la col·lecció sencera dels contes de Calleja: tres centenars, que no està malament.
A la Nacional se’n conserven un terç, junt amb els del Roma i Bruguera. Tan petits que caben en dos sobres de la mida d’un foli, però poden estar segurs que fullejar-los i remenar-los produeix una rara sensació de sorpresa i de felicitat, com la que devien experimentar els nostres rebesavis quan aprenien a llegir amb aquests llibres improbables.