Més històries des del Nou Món

El Grup Tuixent-Argentina continua teixint històries, recuperant els relats vitals, reconstruint els vincles familiars, repassant el llegat, d’aquells alturgellencs que en la segona meitat van emigrar a l’Argentina. Les xarxes socials funcionen per a ells com un bon aliat: algú llença una pedra i les onades concèntriques arrepleguen noves informacions. Acaba de passar amb la història de Daria Elvira Busquet Sobré. “És la tieta del meu avi Àngel, quina emoció veure aquesta foto que tantes vegades vaig veure a casa seva”, explica María Alejandra Lorente (des de l’altre costat de l’oceà, en castellà) en retrobar-se amb la fotografia publicada per Josep Moles, impulsor del grup de recerca juntament amb Santiago Roca i Josefina Busquet, ell des del poblet alturgellenc i els dos últims, des del nou món.

 

Daria Elvira Busquet Sobré va néixer el 25 d’octubre de 1894 ja a San Carlos de Bolívar, ciutat de la província de Buenos Aires on es van assentar molts dels que van sortir de la vall de la Vansa per fer les Amèriques. O més que instal·lar-s’hi, la van ajudar a fundar, explicava Moles fa unes setmanes en les pàgines del BonDia. Tornem a la protagonista del dia, retratada el 1926: els pares van marxar de Tuixent a finals de la dècada de 1870. El pare, Ramon, era de cal Puxicall i la mare, Maria de ca la Joaneta.

Des de l’Argentina, participants espontanis en el grup aporten detalls que ajuden a dibuixar el perfil d’aquesta descendent d’alturgellencs: Elvira era una dona molt intel·ligent i avançada als seus temps, relaten. “Segons tinc entès, fins i tot es va comprar el seu propi automòbil”, allà en les llunyanes primeres dècades del segle XX. Tenia sis germanes, continuen explicant, “una família molt gran i molt unida, que quan s’ajuntaven tots ballaven” al so de l’acordió que una de les noies sabia tocar.

 

A través de la fotografia publicada es recuperen lligams familiars. Si era la tieta de l’avi de la interlocutora argentina, també hi ha un parentiu amb Moles mateix: també era cosina germana, afirma, de la seva besàvia, Maria Sobré Parramón, de ca la Joaneta de Tuixent. I finalment el cercle es tanca amb una segona fotografia aportada des de l’altra punta del món, on apareixen María Busquet (germana d’Elvira), amb el seu espòs, Vicente Paulet, i un infant que seria més endavant el recordat avi de la persona que aporta la imatge, María Alejandra Lorente. I des d’Argentina, declara al BonDia que la família avui és extensa, tot i que de les set germanes, només quatre es van casar i tenir descendència. Elvira va ser una de les que es quedarien solteres.

 

Però hi ha més, perquè de cal Puxicall no només va marxar en Ramon -pare d’Elvira-, sinó els altres germans. “Crec que es van establir en Los Lobos [ciutat de la província de Buenos Aires] i van anar guanyant terres amb la seva descendència”. Així, la família es va estendre fins a Bolívar i indrets propers.

 

En aquells temps, havien d’actuar com a colons de les noves terres, defensant-les i protegint el ramat dels atacs dels indis malones, als que el govern argentí anava desplaçant. “Col·locaven els animals en rases a terra per evitar que se’ls enduguessin”. Una imatge que coincideix amb la que oferia Moles, amb els homes armats inclús amb el cinematogràfic Winchester. “Van haver de ser molt valents”, conclou aquesta descendent de gents pirinenques.

 

El grup de recerca es va formar a la tardor del 2020 i a aquestes alçades han aconseguit lligar els arbres genealògics de vint-i-cinc de les famílies que van posar rumb a l’emigració des de Tuixent-la Vansa. Al voltant de mig centenar de cases, exposava Moles al BonDia, van quedar buides en un corrent migratori que, entre la segona meitat del segle XIX i els primers anys de la centúria següent, es va dirigir cap a una Argentina en ple creixement. Bona part dels emigrats van recalar a les explotacions de ramats d’ovelles: la llana s’havia convertit en un bé preuat després que les plantacions de cotó del sud dels Estats Units quedessin arrassades per la seva guerra civil.