Només faltava això, que caigués una nevada tan forta que deixés una part dels participants catalans sense poder pujar. Això després que Toni Fernández, el propietari de La Fada Ignorant, ja hagués d’ajornar el Concurs de Música d’Autor al novembre després que la Generalitat de Catalunya decidís un tancament perimetral de la comunitat, deixant Andorra tancada de facto. Als concursants els va caure com un gerro d’aigua gelada. Però Fernández, en aquesta llarga dècada que porta al capdavant de la sala de la capital, l’única que resisteix amb una programació de música en viu estable, no s’encongeix fàcilment. Així que un parell de mesos més tard ha tornat a programar l’esdeveniment. Amb bona resposta: té les entrades dels quatre diumenges pràcticament venudes. Cert que els aforaments són minsos (una vintena de persones al públic i una desena a l’escenari) però si més no, reconforta.
    
“Ha estat complicadet, sí, i a sobre ara ens cau la nevada”, diu Fernández, que no es resigna davant les adversitats. “Crec que era important tirar endavant amb un concurs que està molt consolidat, no podíem permetre que ens el fotessin en l’aire”, defensa. Això sí, anant partit a partit i reconeixent que cada esdeveniment es converteix en un tour de force, “així que enguany s’havia de fer, però pel que fa al pròxim, ja veuré”.
    
Per tirar endavant aquesta edició, el propietari de la sala ha pogut finalment trobar la manera que les bandes i solistes de fora d’Andorra poguessin creuar la frontera: els ha proveït d’un certificat que acredita que entren per treballar al seu local. “El problema d’última hora ha estat la nevada, però finalment ningú no s’ha quedat a la carretera”. Martha Roquet i Quim Salvat, a banda de Projecte Mau, La pregunta 42 i Omar Aguilar, van inaugurar un certamen on el que menys importa és guanyar.
    
“Ara mateix és molt important per a tots els músics, per a tot el sector cultural, que es vegi que hi ha espais oberts a la cultura”, coincideix Juli Barrero, que serà un altre dels músics que pujarà a l’escenari però que ahir feia part del públic. “En realitat, malgrat que sembli el contrari, som un col·lectiu molt poc competitiu”, hi afegeix.
    
A ell li tocarà el diumenge 24, amb Paula U, Òscar Medina, Enric Ez i Mike Lamotta. “Que el concurs de La Fada tirés endavant era súper important per al país, perquè és una cita que s’ha convertit en un certamen de referència fora d’aquí”, insisteix, al que es presenten noms que ja tenen una trajectòria bastant consolidada en escenaris espanyols. Cal recordar aquí l’ull que ha demostrat Fernández per avançar-se a portar músics que al poc de passar pel seu escenari han vist enlairar-se les seves carreres, gent com Izal o Rozalén. “Mesurar-nos amb gent que ja està molt establerta als seus circuits és important per a nosaltres, no per competir, sinó perquè s’estableixen complicitats, col·laboracions”, diu Barrero. I perquè junts, en aquesta ocasió, aixequen un crit de resistència. “Més enllà del que programi el Govern, que està molt bé, hem de demostrar que batallem per la cultura.”