Diari digital d'Andorra Bondia
Guerra, retratat amb el seu Yamaha BB de cinc cordes per al projecte retratsmusicaandorra, de Pep Aguareles, Lluís Casahuga, Robert Verdaguer i Jose Otero.
Guerra, retratat amb el seu Yamaha BB de cinc cordes per al projecte retratsmusicaandorra, de Pep Aguareles, Lluís Casahuga, Robert Verdaguer i Jose Otero.

Migue Guerra, baixista: “Veureu el Migue més explosiu que es recorda; estic fora de control”


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: f4

Torna Migue Guerra. Això que no se n’havia anat, que encara té més mèrit, i després de superar el seu particular ‘annus horribilis’. Més salvatge que mai –diu– i en sessió doble: avui al Harlem i, demà, a La Fada. I torna amb els sospitosos habituals –Toni Saigi, ‘Chupi’, als teclats, i Dani Bonnín, a la bateria–, el ‘sampler’ com a quart home i, atenció, repertori nou de trinca que augura disc nou.

Animat, esperem.

Més que mai, després d’un any mogudet que m’ha servit per resetejar-me. Em sento ple d’una energia molt positiva que necessito treure, i l’escenari és el millor lloc per fer-ho. Estic fora de control.

Musicalment, vol dir.

És clar. Toco com mai abans.

Modèstia a part.

És que és així. Veureu el Migue més salvatge que es recorda. Explosiu, deixat anar.

El Migue que podria haver sigut?

Les circumstàncies manen i no em queixo de com m’ha anat la vida. Però el cert és que he tret el meu costat més bèstia.

Als 55: una mica tard?

Les coses bones són benvingudes a qualsevol edat.

De fet, ha hagut de programar un segon bolo –avui, al Harlem– a l’inicialment previst a La Fada, i per aclamació popular. Què els dona, als fans?

Energia, positivitat, bon rotllo. I, posat a dir, simpatia.

Això, o que La Fada s’omple amb quatre gats.

No té res a veure. És el power.

El secret, és prodigar-se poc?

Era així fins ara. Aquest curs ja m’han sortit quatre bolos. De moment. Als d’aquesta setmana cal afegir-hi el Jambo, Colors de Música i, atenció, Reus.

Feia moltes llunes que no tocava a l’estranger.

I tantes: 30 anys ben bons. L’últim cop devia ser a finals dels 80, a Mataró. M’ho ha gestionat Chupi i estic il·lusionadíssim perquè em pot obrir algunes portes.

Fins ara en feia prou a tocar dues vegades l’any. Què ha passat?

Doncs que la música s’ha convertit en la meva prioritat. Després dels meus fills, és clar.

Els funcionaris estan a punt de fer vaga. En faran o van de farol?

Ni ho sé ni m’interessa. M’és igual si pleguen tots. A mi només m’interessa la música negra.

No cal que li demani el repertori per a les dues nits. L’hi dic jo: Hancock, Marcus Miller, Miles Davis i unes engrunes de 'Funk.ad'. Com sempre.

Doncs aquesta vegada t’equivoques. Repassaré Funk.ad, sí, però estreno repertori nou de trinca. I meu.

Ara em deixa parat.

I més encara quan sàpigues que ens ha sortit un bolo molt electrònic.

Perdoni!?

Molt de sampler que ja havia tastat per sobre. Ara ho explotem a fons, però sempre amb sons originals, nostres.

Surt més a compte, és clar.

Això per començar, però és que a més em venia de gust provar coses noves i visc aquests dos concerts com una reinvenció total: seran els millors concerts de la meva vida.

Millor que la presentació de 'Funk.ad' a l’Auditori, fa dos anys!?

Millor. No heu vist mai aquest Migue: ho prometo.

L’any passat va tocar alguna coseta de Paul Simon. Alguna sorpreseta d’aquest estil?

Millor encara, perquè tot el que tocaré és de collita pròpia, inclòs Alfa Blues Funk, dedicat a l’Alfa, el meu gos, que es va morir fa poc.

Ni una engruneta de Miles?

Sempre n’hi ha reminiscències. Mira 50 miles. Com a curiositat, tocarem Papa Was A Rolling Stone, una relíquia soul de Temptacions!

Disc nou en perspectiva?

És possible. El material hi és. Ara és qüestió de temps. Però fa un any no ho hauria ni somiat.

A aquestes alçades, l’any passat havien traspassat George Michael i Leonard Cohen. Aquest, Dolores O’Riordan i France Gall.

Insisteixo: musicalment, a mi només m’interessen els negres.

El funk és potència, explosivitat, adrenalina, diu. Però, i els que portem un motor dièsel i ens agrada anar xino-xano?

Respecto moltíssim totes les músiques. Quasi totes, millor dit. Però no m’hi facis combregar.

Les respecta, però no es molesta a escoltar-les.

Perquè dintre del funk hi ha tanta bona música per descobrir que tinc temps d’explorar altres galàxies.

Fora del funk, què hi ha?

Ni idea. Però, musicalment, potser hi ha l’infern.

La foto aquesta del cartell, descalç, amb posat somiador, quasi glamurós... Què li ha passat?

És la que em van fer Aguareles i companyia. Em van demanar quin era el meu somni i els vaig dir que anar d’hotel en hotel...

...com una estrella funk?

No, no, el que m’encanta és viatjar.

Diuen que Escaldes ressuscitarà el festival de jazz. S’ho creu?

Tant de bo. M’estalviaré molts quilòmetres per anar a veure bona música.

I s’hi veu?

I tant. Només falta que m’hi convidin. Seria un honor.

Com aquell 6 de juliol del 2001, quan va saltar a l’escenari de la vela del Parnal just abans de Maceo Parker, cap?

Una: la d’avui.

Pagaria per...

...haver nascut negre, i haver viscut l’eclosió de la Motown, al Detroit dels anys 50.

Andorra
Migue
Migue Guerra
concert
funk
Fada
Harlem
Funk.ad
Alfa
Chupi
Bonnín

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

Malauradament l'espai es petit... pero recordeu allo del pot petit i la confitura??? Doncs aixo...

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte