Entre els documents de la CIA desclassificats a començament del 2017 n’hi ha un d’especial interès i que lliga directament amb la frontera salvatge en què s’havia convertit el Pirineu els mesos immediatament anteriors i posteriors a la fi de la II Guerra Mundial. Es tracta d’un informe datat l’1 d’octubre del 1947 sobre Miguel Eraso Galazo, ciutadà espanyol, i que il·lustra sobre el tipus d’individus que es van involucrar en el tràfic de persones, ara en el sentit sud. La CIA li seguia els passos des del 1945: el febrer d’aquell any, diu l’informe, el trobem involucrat en l’organització del pas d’agents alemanys des de França cap a Espanya. El gener del 1946 el trobem a París, fins on ha anat a recollir una partida de “perles japoneses” que farà entrar a Espanya a través d’una “línia secreta de comunicació feixista”, i se’l té per un agent especialment actiu “en el contraban d’or i de persones a través dels Pirineus”. Era qüestió de temps, amb aquests antecedents, que el trobéssim operant per aquí. I així va ser: “El maig del 1946 se sap que estava organitzant una nova xarxa secreta [“a new underground line”] entre Espanya i França que operava a través d’Andorra”, diu l’official disptach desclassificat. Eraso era sens dubte un cul inquiet, hàbil però amb una especial tirada pels moviments sospitosos. Prou com per cridar l’atenció de la CIA, que no li treu l’ull de sobre: saben fins i tot que poc després de la jornada andorrana obté un visat francès per a ell i per al seu cotxe, amb matrícula 5005 –andorrana, segur que no. I li perd la pista el 15 de juliol del 1947, quan està planejant, diu la CIA, “viatjar en avió a l’Argentina. Estem molt interessats a confirmar el periple d’aquest individu a Sud-amèrica...”