Just quan es compleix el tercer aniversari de l’episodi de pluja i vent que va abatre la torre de Sant Vicenç el ministeri en dona per acabada la reconstrucció. Queden per polir detalls com ara el llosat i l’arrebossat exterior, que es restituirà a la primavera, tal com era a l’última fase de la ‘vida’ del campanar.

La matinada del 20 de desembre del 2019 un intens episodi de pluja i vent  va abatre –segons la versió oficial– el campanar de Sant Vicenç d’Enclar, el temple preromànic més antic que es conserva entre nosaltres. Està datat entre els segles VIII i IX. Passada l’estupefacció inicial, el ministeri va decidir reconstruir la torre de forma fidedigna i reaprofitant en la mesura del possible les pedres de l’estructura. I just avui, tres anys després de la catàstrofe, Cultura dona per acabada la fase principal de la reconstrucció. El campanar ja s’ha aixecat fins als 8,83 metres originals. De fet, ha crescut entre sis i vuit centímetres, perquè l’equip dirigit per l’arquitecte tolosà Alex Letellier –i on figuren també el català Carles Brull i Andreu Canut, per part andorrana– va decidir aprofitar la intervenció per afegir la cornisa que apareix clarament visible en les fotografies més antigues que han pogut recuperar i que no es va reconstruir en les campanyes que Pere Canturri va dirigir a partir del 1978, les que li van donar a Sant Vicenç l’aspecte amb què havia arribat fins a nosaltres... fins a la fatídica matinada del 20 de desembre del 2019. Probablement, perquè no van tenir la fortuna de conèixer aquest material fotogràfic, especula l’historiador Olivier Codina, que ha supervisat la intervenció per compte de Patrimoni.

La ministra de Cultura, Sílvia Riva, que exercia ahir com a amfitriona de la visita d’obra, parlava d’una jornada “històrica” perquè “per fi hem recuperat la integritat d’un monument idiosincràtic, que forma part de la nostra identitat i que per això mateix integra la candidatura dels testimonis materials de la construcció de l’Estat dels Pirineus a Patrimoni de la Humanitat”. S’han complert els terminis, assegura, i ara tenim campanar “per a mil anys més”, com augurava amb optimisme Codina amb l’assentiment de Brull i Canut. Una altra cosa és que probablement cap de nosaltres hi serà per comprovar-ho, però no ens posarem ara llepafils. El cert és que no ha sigut fàcil, insistia ahir Brull, i que “hauria sigut del tot impossible reconstruir el campanar si immediatament després que la torre s’ensorrés Patrimoni no hagués pres la decisió d’inventariar i numerar el miler de pedres que es van poder recuperar”. La reconstrucció també va ser possible gràcies a un innovador model en 3D aixecat a partir de la documentació fotogràfica que se n’havia conservat –perquè, fatalitat de les fatalitats, no existia cap planimetria de Sant Vicenç ni tampoc del campanar. I va ser tot plegat, la previsió de Patrimoni i el model 3D, el que va permetre identificar 482 pedres, “que sabíem exactament quin lloc ocupaven en el trencaclosques del campanar. El difícil de debò va ser omplir els buits amb les pedres que quedaven, i per això van haver de recórrer a la perícia i la intuïció. En qualsevol cas, si mirem una fotografia d’abans del 2019 i la comparem amb la d’avui, comprovarem que les finestres, òculs i forats de bastida del campanar es troben al lloc original. Amb una precisió mil·limètrica”.  

El gros la reconstrucció es va donar ahir per acabada. Però queden per polir els detalls: el llosat de la torre i de la nau es restituirà les pròximes setmanes, juntament amb el paviment interior del temple que es va retirar el 1980. Però sobretot, l’arrebossat exterior, les restes de la pell que originalment cobria tot el campanar i que només havia arribat fins a nosaltres de forma fragmentària, però que s’ha decidit restituir tal com estava en l’última etapa de la vida de la torre. Per qüestions tècniques (el morter no resisteix bé les baixes temperatures) aquesta intervenció es retardarà fins a la primavera. De fet, la bastida que des de l’abril passat cobreix la façana del campanar no es desmuntarà fins que conclogui aquesta fase, així que en realitat no podrem contemplar el campanar net i nou de trinca molt probablement fins a principis d’estiu. Si pensem que tres anys enrere només en quedava una caòtica pila de pedres, la veritat és que sembla un miracle. No tots veien clar que fos possible aixecar de nou el campanar de Sant Vicenç sense caure en un fals històric o en una reconstrucció barroera, com advertia ahir el mateix Brull.
Doncs sí, ho era. I ara només queda desitjar-li al campanar uns bons mil anys més de vida.